Premis de la crítica - ©Martí E. Berenguer

Els premis de la crítica 2015

Ahir a la nit vaig assistir a la 18ª edició dels Premis de la Crítica impulsats pel portal Recomana.cat, que aglutina el que podríem anomenar la crítica oficial o professional del país. La cerimònia va tenir lloc a la Fàbrica Damm i va ser tot un èxit de convocatòria: sala plena com un ou, cua monumental per entrar-hi i molta gent dreta seguint amb interès decreixent el que succeïa dalt de l’escenari. I dic decreixent perquè la sala es va anar buidant de manera patent a mesura que s’anaven entregant els premis. Suposo que, passada la intriga de saber si serien els guanyadors, a alguns no els quedaven gaires ganes de festa.

La llista de nominats als premis era ben interessant però vaig trobar a faltar algun espectacle. On era Most of all you’ve got to hide it from de chicks? (tot i que estic segura que si l’arriben a nominar com a espectacle per a joves, la gallina Carla Rovira hauria picat a més d’un). On era el petit format i l’alternatiu? Sembla irònic que es premïi El Maldà com a sala (mercudíssim premi!) i després s’obligui el petit format a competir amb les produccions del Lliure o el Nacional. Veient el nominats, semblaria que el petit format són espectacles per a joves (Ragazzo, Ricard de 3er i Wasted) quan això, senzillament, no és veritat (de fet, tinc dubtes que aquests tres espectacles, que em van fer vibrar, hagin de dur l’etiqueta “per a joves”).

I què podem dir dels guanyadors? Triar és complicadíssim i crec que mai no es pot fer al gust de tothom. Em vaig emocionar amb els premis a Mammón al millor text (malgrat el meu amor incondicional per Vilafranca i Jordi Casanovas) i a l’Àlex Rigola com a millor director per El público i Marits i mullers. Em vaig alegrar moltíssim pel premi al Maldà i vaig tenir aquella sensació agredolça amb els premis a Ragazzo i Oriol Pla. Però això és perquè jo hagués premiat a tots els nominats de les seves categories; m’hauria passat hagués guanyat qui hagués guanyat. Merescudíssim premi també per Xavier Bobés i el seu Cosas que se olvidan fácilmente, una joieta que heu de veure si en teniu l’oportunitat.

D’altra banda em va saber greu que l’Anna Alarcón no se l’endugués per Psicosi de les 4.48 (un muntatge tan valent i tan interessant) com em va saber greu que la Mima Riera no guanyés amb Mammón i l’Onzena plaga (tot i que no tinc cap dubte que se l’endurà qualsevol altre any). I, òbviament, també em va saber greu que el Dylan Bravo, vull dir, el Manel Sans, no sortís amb el diploma a les mans; personatges com aquest no transiten els nostres escenaris tant sovint… El de El curiós incident del gos a mitjanit crec que estava força cantat i només espero no arribar tard aquest any i poder veure així la primera part de l’obra (l’any passat només vaig arribar a veure la segona i, és clar, no vaig acabar d’entendre gaire res).

Ara bé, el premi que no comparteixo en absolut és el de millor dramatúrgia per Al nostre gust, d’Oriol Broggi i Marc Artigau, un text que em va semblar egocèntric i molt pagat de si mateix. I més encara quan compartia nominació amb Incerta Glòria.

Sobre la gala, poc a dir, àgil i al gra. Sense grans discursos ni gesticulacions. Com ha de ser una gala (més encara quan hi ha molta gent dreta).

I, per acabar, us deixo el llistat complet de nominats i guanyadors de totes les categories, amb enllaços a les entrades d’aquest blog.

I vosaltres, què en penseu de tot plegat?

PALMARÈS PREMIS DE LA CRÍTICA 2015

PREMI GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

Ros Ribas

PREMI ESPECIAL DE LA CRÍTICA 2015

Núria Espert

A partir d’aquí, els guanyadors estan marcats en negreta i amb *

TEATRE

Espectacle:

El curiós incident del gos a mitjanit (Fundació Teatre Lliure) *

El Público (Teatre Nacional de Catalunya / Teatro de la Abadía)

L’art de la comèdia (Teatre Nacional de Catalunya)

Espectacle internacional:

Die Ehe der Maria Braun (Thomas Ostermeier / Schaubühne de Berlin) *

En avant, marche! (Alain Platel i Frank van Laecke / NT Gent i Les Ballets C de la B)

The Civil Wars (Milo Rau / International Institute for Political Murder i F.I.N.D.’15 de la Schaubühne de Berlin)

Director:

Julio Manrique (El curiós incident del gos a mitjanit)

Lluís Pasqual (El rei Lear)

Àlex Rigola (Marits i Mullers / El Público) *

Actriu principal:

Anna Alarcón (Psicosi de les 4.48)

Míriam Iscla (Dona no reeducable)

Clara Segura (Conillet i Una giornata particolare) *

Actor principal:

Pablo Derqui (Una giornata particolare)

Lluís Homar (L’art de la comèdia)

Pol López (El curiós incident del gos a mitjanit) *

Actriu de repartiment:

Marta Angelat (Vilafranca)

Mima Riera (Mammón i L’onzena plaga)

Mar Ulldemolins  (Incerta glòria i Marits i mullers) *

Actor de repartiment:

Manel Barceló (Vilafranca)

Ramon Madaula (El rei Lear) *

Manel Sans (Trilogia Tot pels diners)

Musical:

Molt soroll per no res (Teatre Nacional de Catalunya)

Shaking Shakespeare (Moisés Maicas)

Sugar (Som-Hi Films) *

Text:

Conillet (Marta Galán)

Mammón (Nao Albet i Marcel Borràs) *

Vilafranca (Jordi Casanovas)

Dramatúrgia / Adaptació:

Al nostre gust (Marc Artigau i Oriol Broggi) *

Incerta glòria (Àlex Rigola)

Somni americà (Oriol Tarrasón)

Espai escènic:

L’art de la comèdia (Lluc Castells i Jose Novoa) *

El Público (Max Glaenzel)

El rei Lear (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual)

Il·luminació:

Ciara (Lluís Serra i Martí Torras Mayneris)

El Público (Carlos Marquerie) *

Molt soroll per no res (Albert Faura i David Bofarull)

Vestuari:

Amor & Shakespeare (Maria Araujo) *

El rei Lear (Alejandro Andújar)

Molt soroll per no res (Míriam Compte)

Disseny de vídeo:

El curiós incident del gos a mitjanit (Mar Orfila) *

Només són dones (Lala Gomà)

Una giornata particolare (Francesc Isern)

Espai sonor:

El curiós incident del gos a mitjanit (Damien Bazin) *

El Público (Nao Albet)

Incerta glòria (Nao Albet)

Sala:

El Maldà *

Hiroshima

Sala Flyhard

Noves tendències:

Cosas que se olvidan fácilmente (Xavier Bobés) *

La posibilidad que desaparece frente al paisaje (El Conde de Torrefiel)

Please continue, Hamlet (Roger Bernat i Yan Duyvendak)

Revelació:

Lali Àlvarez (Ragazzo)

Oriol Pla (Ragazzo i Be God Is) *

Quim Àvila (Ricard de 3r)

TEATRE FAMILIAR / PER A JOVES

Espectacle familiar:

Faboo (Escena Creativa)

Momo (Companyia de Teatre Anna Roca) *

Patufet, el musical (Anexa)

Espectacle per a joves:

Ragazzo (Teatre Tot Terreny) *

Ricard de 3r (À trois teatre)

Wasted (Íntims Produccions)

DANSA

Espectacle:

Foot-Ball (Gelabert / Azzopardi)

Medea (Thomas Noone Dance) *

Vorònia (Marcos Morau / La Veronal)

Espectacle internacional:

À louer (Peeping Tom)

El llac dels cignes (English National Ballet)

The blind poet (Needcompany) *

Ballarina:

Lali Ayguadé (Bèsties)

Lorena Nogal (Vorònia i Zelenstova de Marcos Morau / La Veronal) *

Rocío Molina (Bosque Ardora)

Ballarí:

Farruquito (Los Farruco y los Amaya) *

Juan Carlos Lérida (Al cante)

Manuel Rodríguez (Vorònia de Marcos Morau / La Veronal)

Coreografia:

A place to Bury Strangers (Roberto Olivan / versió SAT Teatre)

Fuck-In-Progress (Jordi Cortés) *

Time Takes The Time Time Takes (Guy Nader i María Campos)

Solo:

Bye (Mats Ek interpretat per Sylvie Guillem)

Bailografía (Juan Carlos Lérida)

Wakefield Poole: visiones y revisiones (Mauricio González) *

ARTS DE CARRER

Compra’m (Insectotròpics)

CaRRoussel (La Reial)

La partida (Vero Cendoya) *

JURATS I MEMBRES

Jurat Teatre 

Coordina: Juan Carlos Olivares.

Membres: Joan-Anton Benach, Jordi Bordes, Sergi Doria, Santi Fondevila, Andreu Gomila, César López Rosell, Iolanda G. Madariaga, Marcos Ordóñez, Juan Carlos Olivares, Ramon Oliver, Xavi Pardo, María José Ragué, José Carlos Sorribes i Andreu Sotorra.

Jurat Familiar

Coordina: Jordi Bordes.

Membres: Ferran Baile, Jordi Bordes, Núria Cañamares , Iolanda Garcia Madariaga, Víctor Giralt, Andreu Sotorra i Josep M. Viaplana.

Jurat Dansa

Coordinen:  Bàrbara Raubert i Jordi Sora.

Membres: Bàrbara Raubert, Carmen del Val, Sara Esteller, Montse Otzet i Jordi Sora.

Jurat Arts de Carrer

Coordina: Manuel Pérez Muñoz.

Membres: Marcel Barrera, Núria Cañamares, Imma Fernandez, Aída Pallarès i Manuel Pérez Muñoz.

Fotografia: © Martí E. Berenguer

Deixa un comentari