Guanyadors premis butaca 2017 - (c) Lourdes Aguirre

Premis Butaca 2017, la gala

Arribo una mica tard, vull dir que, a aquestes alçades de la setmana, qui se’n recorda dels Butaca que van donar-se dilluns passat 27 de novembre, eh? Ningú, ja ho sé, però no volia deixar d’explicar una mica el que va suposar aquesta 23a gala dels premis del públic, perquè va ser especial.

I per què va ser especial la 23a gala dels Premis Butaca?

Potser perquè L’ànec salvatge va guanyar el premi a millor muntatge i direcció? No pas, en realitat, estava força cantat tenint en compte que va ser tot un èxit de públic.

Potser pel premi Anna Lizaran que va rebre Josep Maria Flotats? Tampoc, sobretot tenint en compte el seu discurs d’acceptació en el que va explicar una anècdota que servidora (i uns quants més) no vam acabar d’entendre.

Potser perquè Fairfly va guanyar el premi a millor muntatge de petit format i el seu autor, Joan Yago, el premi a millor text? Bé, aixó sí que va ser especial i motiu de molta alegria en la part més jove de la professió aplegada al Mercat de les Flors (traduït, les darreres files de la platea) i també a Internet, no només perquè Fairfly és una comèdia magníficament escrita i interpretada sinó perquè fa il·lusió veure que projectes tan interessants com La Calòrica tenen el suport del públic en uns premis que sempre donen prioritat als grans muntatges i obliden tota la resta.

Però hi ha un motiu que va eclipsar-ho tot en una gala que, com els mateixos organitzadors, Glòria Cid i Toni Martin, van admetre en la seva presentació, podria haver estat una frivolitat en un moment tan convuls políticament com el que estem vivint. Aquest motiu va ser una acció organitzada pel col·lectiu Dones i cultura que, amb una capacitat d’organització i treball admirables i un entusiasme encomanadís, van aconseguir posar-se en contacte amb la majoria de nominats i proposar-los d’incloure en els seus discursos reivindicacions en favor d’una major presència femenina als espectacles de la nostra ciutat (ja que la manca de nominades als Butaca, com molt bé va dir Júlia Barceló en la seva intervenció, no és més que un reflex de la manca de presència de dones a la cartellera).

L’acció va ser tot un èxit, ja que més del 50% de les persones que van recollir premi van fer esment d’una manera o una altra a aquesta reivindicació, i aquest esperit rebel va obrir les portes a que, per exemple, els guanyadors al premi de noves dramatúrgies, Agrupación Señor Serrano, amb Birdie, reivindiquessin també la mort d’aquesta categoria i la seva consideració com a teatre sense més (podeu llegir la seva intervenció sencera aquí).

Així, per primera vegada, els discursos d’acceptació van fugir del típic agraïment a família, amics i productors i els premiats van decidir fer servir la seva veu i el seu discurs per demanar una major presència de dones en totes les especialitats teatrals. Fins i tot, Clara Peya, amb doble nominació però que es va quedar sense premi, va saltar a l’escenari en l’agraïment de Marc Rosich pel premi a millor espectacle familiar de Renard (del que ella signa la música) per demanar més presència de compositores i, per si algú no sabia on buscar, va donar una bona llista de noms.

Així, els Premis Butaca d’enguany van deixar de ser una competició d’egos entre nominats per convertir-se en fòrum on els professionals com a col·lectiu van poder fer sentir la seva veu. Això sí, no ens enganyem, les més grans ovacions als discursos feministes van arribar sempre de les darreres files, deixant patent que el canvi en la perspectiva de gènere del teatre català és més probable que arribi quan tingui lloc també un relleu generacional. Tot i que, ara per ara, les dones no semblen disposades a esperar tant de temps i ja han demostrat que tenen la força i les complicitats per fer sentir la seva veu alta i clara.

I, per acabar, tres coses: el vídeo amb totes les intervencions reivindicatives de la nit, la llista de guanyadors i un enllaç a una altra conseqüència de l’acció de dilluns, la publicació dels primers premis feministes de teatre atorgats pel col·lectiu Dona’m escena, una altra manera de reivindicar la figura femenina al món teatral. Una iniciativa magnífica!

 

Guanyadors dels 23ens Premis Butaca

  • Muntatge teatral: L’ànec salvatge (Teatre Lliure).
  • Petit format: Fairfly (La Calòrica).
  • Noves dramatúrgies: Birdie (Agrupación Sr. Serrano).
  • Musical: Scaramouche (Dagoll Dagom).
  • Dansa: Sweet tyranny (Pere Faura).
  • Espectacle per a públic familiar: Renard o el Llibre de les bèsties (Teatre Lliure / Teatre Obligatori).
  • Direcció: Julio Manrique (L’ànec salvatge).
  • Actriu: Ariadna Gil (Jane Eyre: una autobiografia).
  • Actor: Lluís Homar (Ricard III).
  • Actriu de repartiment: Elisabeth Casanovas (La senyora Florentina i el seu amor Homer).
  • Actor de repartiment: Abel Folk (Jane Eyre: una autobiografia).
  • Actriu en un musical: Ana San Martín (Scaramouche).
  • Actor en un musical: Ivan Labanda (Scaramouche).
  • Premi honorífic Anna Lizaran: Josep Maria Flotats.
  • Composició musical: Albert Guinovart (Scaramouche).
  • Escenografia: Lluc Castells (L’ànec salvatge).
  • Vestuari: Montse Amenós (Scaramouche).
  • Disseny de llums: Pep Barcons (Boscos).
  • Caracterització: Eva Fernández (Scaramouche).
  • So o espai sonor: Roc Mateu / Igor Pinto (In memoriam. La quinta del biberó).

Enhorabona a tots els premiats!

 

Fotografia: (c) Lourdes Aguirre

Deixa un comentari