Platonov és un text que m’agrada molt. De fet, després de descobrir-lo amb la versió que va fer La Ignífuga (La norma de l’extinció) tenia ganes de veure’n alguna altra. Poc em pensava que acabaria sent el d’una companyia belga que treballa en neerlandès. Coses del Grec.
El director Luk Perceval arrisca molt amb la seva posada en escena i proposa un muntatge absolutament estàtic on tots els personatges, excepte Platonov, estan dempeus, quiets i mirant cap a públic. A més, comença l’història pel final, de manera que durant els primers minuts (potser 15) només veiem Bert Luppes (Platonov) amb el canó d’una escopeta a la boca i la resta d’actors pràcticament a boca mirant al fons de la sala com absents. Un piano de cua acompanya amb la seva música la (no) acció i el pianista realitza sons inquietants amb la seva veu. El piano està muntat sobre una via de tren que recorre l’escenari en diagonal de davant enrere que constitueix l’única peça d’escenografia.
Així les coses, confesso que em va costar una mica entrar en el muntatge però, tot d’una, vaig connectar amb el que estava passant sobre l’escenari i vaig veure el que pretenia el director. Érem dins de la ment de Platonov, en aquells darrers segons abans d’apretar el gallet quan (diuen) veus la teva vida davant dels ulls. Platonov veu els que l’envolten i es veu a si mateix, però són a plans diferents, ja no hi ha sortida ni possibilitat de retorn. Només la passió carnal trenca de vegades aquesta barrera que separa el protagonista de tota la resta.
Quan tens una proposta com aquesta, necessites un elenc a l’alçada i el cert és que la feina dels intèrprets va deixar-me bocabadada. El que feien era complicadíssim: transmetre emocions i sentiments sense poder mirar-se, sense pràcticament tocar-se i sense moure’s. Clavats al terra amb la mirada perduda i, tot i així, ho aconseguien. I de quina manera. En un escenari buit i sense moviment l’espectador no té gaire res on distreure’s, cosa que implica que tots els actors han d’estar al 200 % tota l’estona. Ells van fer-ho i així van crear un ambient opressiu i carregat de paraules no dites que era exactament el que demanava tot plegat.
Platonov va aconseguir emocionar-me de manera totalment inesperada i va fer-me descobrir una posada en escena que desafia algunes idees molt arrelades. Precisament el que li demano a un espectacle internacional del Grec.
Platonov
Autor: Anton P. Txékhov. Adaptació i posada en escena: Luk Perceval. Dramatúrgia: Koen Haagdorens. Repartiment: Elsie de Brauw, Briek Lesage, Katrin Lohmann, Bert Luppes, Peter Seynaeve, Zoë Thielemans, Frank Focketyn, Steven Van Watermeulen i Laura Mentink. Composició i interpretació musical: Jens Thomas. Escenografia: Philip Bussmann. Coreografia: Ted Stoffer. Vestuari: Ilse Vandenbussche. Disseny d’il·luminació: Mark Van Denesse. Disseny de so / concepció sonora: Will-Jan Pielage.
Companyia NTGent (Gant). Espectacle en neerlandès amb sobretítols en català.
Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 23/07/2016. Fotografia: (c) Phile Deprez.