Gossos de neu - (c) Max Rubert

Gossos de neu

Gossos de neu és un d’aquells espectacles que cal deixar reposar en la ment i l’ànima abans de posar-se’n a parlar. No és un muntatge fàcil ni obvi, però, en canvi, té moments d’una gran bellesa. (més…)

El sistema solar - (c) Kiku Piñol

El sistema solar

En cine, hablamos de películas de domingo tarde para referirnos a esos productos superficiales, entretenidos, que piden poco al espectador y que nos permiten pasar la tarde en el sofá leyendo la prensa o twitter o una novela de evasión mientras tenemos la sensación de estar haciendo “algo” y no solamente perdiendo el tiempo o vagueando, que es lo que hacemos y lo que queríamos hacer en primera instancia. (més…)

La Maña - ©Martí E. Berenguer

Jo venia a parlar dels Premis de la Crítica, però…

Tenia pensat fer, com en els darrers anys, una petita crònica o comentari de la gala dels Premis de la Crítica. Però ahir no va poder ser i, amb el pas de les hores, vaig llegir la magnífica crònica que va fer l’Oriol Puig Taulé a Núvol i l’impecable resum dels fets que va publicar Albert Martí a Godot i vaig pensar que potser no calia tornar a repetir que la gala va ser més llarga que un dia sense pa, que visca La Maña i que hi ha qui es va sentir potser massa interpel·lat per les reclamacions feministes. Sí que volia deixar constància que vaig aplaudir fins i tot amb les orelles els premis a Fairfly, Els nens desagraïts, Rebota, rebota y en tu cara explota, El metge de Lampedusa, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, La nena dels pardals i al Teatre Tantarantana pel seu Cicló, malgrat que tot això és probablement força obvi per qualsevol que em llegeixi amb regularitat. (més…)

Mireta tancada - (c) Sara Baró

Mireta tancada

Mireta tancada és la darrera peça de la trilogia Mira que, durant tres setmanes consecutives, ens ha portat a l‘Àtic 22 a seguir la història de quatre germanes que, a aquestes alçades, ja són com de la família. (més…)

España ingobernable

España ingobernable

Me perdí España ingobernable cuando estuvo este octubre en el Romea. La intensidad política de aquellos días hizo que teniendo entradas para ir, decidiera en el último momento no hacerlo (no recuerdo si para asistir a alguna concentración o por agotamiento emocional). (més…)

Gran Fracaroli - (c) Elisenda Triadó

Gran Fracaroli

Anar a veure una obra de Brossa és anar amb els ulls i les orelles ben obertes, amb ganes de deixar-se endur per la poesia i intentar, en la mesura del possible, desconnectar el conscient per deixar jugar l’inconscient. (més…)

Sol solet - (c) David Ruano : TNC

Sol solet

Vaig sortir de Sol solet amb sentiments profundament contradictoris. D’una banda, el muntatge em va semblar una de les feines més precioses i ben parides que he vist aquesta temporada (i això que el darrer mes entre El temps que estiguem junts i Sopa de pollastre amb ordi el nivell està altíssim); de l’altra, vaig sortir emprenyada amb el personatge de la Munda i preguntant-me si l’enfoc de Guimerà i la manera de narrar aquesta història encara tenien vigència. (més…)

Assajar és de covards - (c) Ricard López

Assajar és de covards #extrapollo

Dilluns passat va tenir lloc un altre Assajar és de covards “atípic” (si és que n’hi ha de típics) el motiu és el mateix de la setmana passada, la col·laboració del corral amb  el programa de ràdio de l‘Institut del Teatre i scannerFM “Això és un drama” cosa que va fer que, en comptes dels dos textos habituals, n’hi haguessin quatre. (més…)