La pell escrita

La pell escrita ens presenta un personatge que reflexiona sobre la seva vida des de la morgue, minuts després que tot hagi acabat. El que converteix en diferents les pors o els retrets vitals d’aquest personatge en qüestió és que es tracta d’una dona trans. Una dona que no pot confiar en trobar-se segura ni tan sols després de morta. (més…)

L’Alegria

Porto setmanes amb la sensació pràcticament física que el món se’m menja, que em supera. Haver llegit Naomi Klein i ser capaç de posar-li nom al que em passa (shock) no em fa sentir millor, sinó només més informada. Tot això per dir-vos que sóc conscient que no estic gaire enganxada a l’actualitat teatral, que no estic veient tant teatre com de costum i que vaig tard amb les crítiques. Ho sé i tan de bo pogués viure al marge del que passa al carrer. Però no en sé i, en realitat, no vull. (més…)

Cabaret MACBA

Si hace unos años alguien me hubiera dicho que yo vería con estos ojos la proclamación de la República Catalana dudo mucho que le hubiera creído. Pero si, además, esa persona me hubiera explicado que el día que eso sucediera yo lo celebraría acudiendo por la noche a un cabaret de homenaje a Joan Brossa organizado por el MACBA y presentado por Merche Mar y la Terremoto de Alcorcón no habría dudado que tal persona no solo mentía sino que, además, iba borracha. (més…)

Anna - Marc Torrecillas

Anna

De vegades, la nostra ment té la capacitat de salvar-nos. Per això alguns de nosaltres no recordem bé les experiències més traumàtiques o els moments més foscos, perquè el nostre cervell, conscient que no seríem capaços de tornar-los a viure, els amaga i, així, d’alguna manera, ens protegeix. (més…)

Paradise - (c) Noemi Elias Bascuñana

Paradise

Un prostíbul tronat de carretera on trascorren tres històries que promouen una preocupant romantització dels puters seria un bon resum de Paradise. No seria tan sorprenent si els membres del repartiment no tinguessin poc més de 20 anys. (més…)

La noia de la làmpada - (c) Roser Blanch

La noia de la làmpada

Quan la Sala Flyhard va anunciar la seva programació d’aquesta temporada i vaig veure que estrenarien La noia de la làmpada no vaig poder evitar fer un crit d’alegria. I és que em va fer il·lusió constatar que aquest text, que jo vaig veure en lectura dramatitzada a la mateixa sala la temporada passada, havia trobat la manera de materialitzar-se. Ja vaig dir aleshores que ho mereixia. (més…)

Assajar és de covards - (c) Oscar Jarque

Assajar és de covards #pollocrespao

Quan el món comença a donar indicis de bogeria o, encara millor, quan esdevens totalment conscient que t’ha tocat viure una època que tindrà un apartat amb títol en negreta en els llibres d’història dels néts de les teves amigues (encara no sabem si s’acabarà dient la Revolució dels Piolins o la Tragèdia de les Porres, tot arribarà), la única cosa que pots fer és serrar dents i aferrar-te a la rutina com un tresor, perquè és el primer que perds. (més…)

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida) - (c) Ismael Tato

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)

Molts dels que vam veure Et vindré a tapar (per no dir tots) vam apuntar en un raconet de la nostra memòria dos noms, el d’Espai en construcció, la companyia responsable d’aquell muntatge, i el de Roger Ribó, el seu director. En els dos anys que ha durat el procés de creació que els ha dut fins a Si jo no hi fos (la festa seria més divertida), els implicats han hagut de sentir més d’una vegada la pregunta “quan estrenareu la propera?”. I ells sempre responien que quan estigués acabada. (més…)

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos - (c) Cecimontobbio

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

No us enganyaré, aquests dies em costa escriure. De fet, encara tinc pendent la crònica del Festival TNT de Terrassa (que prometo que compartiré amb vosaltres quan trobi el moment i la serenor). Els motius no cal que els expliqui. Si sou aquí i esteu vivint això sobren les explicacions. Penseu el que penseu, són dies estressants i de desgast emocional. Per això dijous passat vaig dubtar molt abans de sortir de casa per anar al Tantarantana. No tinc l’ànima per frivolitats i, si entrava a un teatre, volia que fos per un bon motiu. (més…)