Trans-Art Cabaret

El Trans-Art Cabaret es una de esas citas barcelonesas que te llegan por el boca-oreja,  por Facebook (si estás suscrita a los canales correctos) o por recomendación directa. Fue de esta última manera, por recomendación de una buena amiga, como descubrí yo esta cita anual (que, si no me equivoco, va por su séptima edición) pero de la que no había oído hablar nunca. Después de haber ido, prometo no volver a perdérmela. (més…)

Here - Malnascuts

Here

Crec que aquesta ha estat la primera vegada que he pogut anar a veure l’estrena de Malnascuts a la Sala Beckett. Impenitentment, any rere any, la presentació del resultat d’aquest laboratori integrat per gent d’entre 18 i 30 anys que experimenta teatralment amb l’aixopluc de la Sala Beckett se m’escapava per incompatibilitat d’horaris. Però aquest any he aconseguit trencar el malefici. (més…)

Ausencias - (c) MicGrup Catalunya

Ausencias

Narrativa y teatro son dos géneros literarios que, si bien no podríamos llamar opuestos, cuentan con herramientas y estrategias muy distintas a la hora de construir personajes y tramas. Lo hemos visto mil veces. Textos literarios preciosos que no funcionan en teatro; textos teatrales que sabemos que serían imposibles de convertir en cuento o novela. Sin embargo, a veces, sucede la magia.

(més…)

Esmorza amb mi - (c) Sandra Roca

Esmorza amb mi

Començaré dient que no vaig connectar en cap moment amb els protagonistes d’Esmorza amb mi. Crec que és just dir-ho de sortida perquè, per gaudir d’aquesta obra, com de qualsevol que utilitzi el seu text per exposar una tesi, la que sigui, cal aquesta connexió, i jo no la vaig sentir. (més…)

Assajar és de covards #pollomayo68

Dilluns passat va tenir lloc el penúltim Assajar és de covards de la temporada que era, a més, el segon Assajar és de covards del mes de maig. I per què? Doncs perquè el dia 19, amb motiu de la Nit dels Museus, vam assistir a una versió reduïda i condensada del corral al Museu de Cultures del Món (que els que em seguiu a Instagram vau poder veure una mica als stories ;-)). (més…)

Feminismo Pop: Ser Britney Spears

El primer single de Britney Spears salió cuando yo tenía 17 años y, aunque jamás me he comprado uno de sus discos, creo que puedo tararear unas 15 o 20 canciones suyas, como mínimo, y seguramente he visto todos sus videoclips. Sé más de su vida que de la de algunos de mis amigos (soy una persona discreta que pregunta poco) y, por motivos que escapan a mi control, siempre he estado más o menos al día de las cosas de esta rubia, exponente del capitalismo de masas, la mujer que sale en las enciclopedias al lado de la entrada “Estrella del pop” (con permiso de Madonna, claro está).

(més…)

Cliff (Precipici)

Vaig anar a veure Cliff bàsicament perquè Montgomery Clift era l’actor preferit de la meva mare, que el trobava guapíssim, i, per tant, he vist unes quantes de les seves pel·lícules. Vaig anar-hi amb ganes de descobrir alguna cosa de l’home darrere el glamur del cinema clàssic. Un glamur que, en el seu cas, amagava una vida no tan feliç. (més…)