El amante de los caballos

Y mientras los periódicos anuncian la dimisión de Lluís Pasqual como director del Teatre Lliure, y todo el mundo anda pendiente de sus declaraciones y lamentos, la nueva temporada teatral barcelonesa ya ha arrancado, Tàrrega está a la vuelta de la esquina y algunos ya hemos abandonado el descanso estival y volvemos a la carga, un año más, desde la platea y las malvadas redes que derrumban imperios. (més…)

Assajar és de covards - (c) Edu Pineda

Assajar és de covards La Gala 2018

Ha passat un mes des que em vaig tancar amb un increïble equip de trenta i escaig creatius que van parir això que anomenem La Gala d’Assajar és de covards. Us vaig explicar la prèvia i el dia després i vaig entrevistar els pollastres i fer l’animal al Facebook i l’Instagram d’Assajar és de covards, però va arribar el Grec i no vaig tenir temps d’explicar-vos la Gala. Així que abans de tancar la paradeta i a un tren que em porta camí de les vacances, deixeu-me acabar la temporada com cal i parlar-vos de com va ser La Gala d’Assajar és de covards. (més…)

L'assaig - (c)Hubert Amiel

L’assaig / Històrie(s) del teatre (I)

Malgrat que no era la primera vegada que el director suís i actual director artístic del teatre belga NTGent Milo Rau trepitjava Barcelona, jo encara no havia tingut l’oportunitat de veure cap dels seus treballs i reconec que vist L’assaig me’n penedeixo profundament, perquè em va semblar la peça contemporània més interessant quant a llenguatge i projecció de futur de tot el que he vist enguany al Grec.  (més…)

Pòster Carousel

Carousel

Comencem per les coses bones, que n’hi van haver. Malgrat tractar-se d’una posada en escena “no acabada” i amb participació d’estudiants d’una escola (participants que omplien i molt l’escenari amb el seu talent i la seva professionalitat per la qual no cobraven) el Carousel que es va veure al Teatre Grec era un bon espectacle des d’un punt de vista tècnic: una posada en escena interessant (amb un bon aprofitament de l’espai malgrat la poca escenografia), bones veus, bons intèrprets, una orquestra excelsa, un vestuari bonic, tot bé.

(més…)

Vania - Àlex Rigola

Vania

La primera vez que Rigola me encerró en una caja de madera fue para ver Who is me? Pasolini, una obra que me fascinó desde el minuto uno. Reconozco que tenia muchas dudas al respecto de que el artefacto escénico, el truco, volviera a funcionar con una caja algo más grande y con más intérpretes en escena, pero, nuevamente, mis dudas se disiparon en el minuto uno. (més…)

A reason to talk - (c) Lucila Guichon

A reason to talk

Sachli Gholamalizad, creadora i performer d’aquest muntatge, va néixer a Iran, però va arribar a Bèlgica quan tenia cinc anys, amb la seva mare i els seus germans grans. Enrere va quedar el pare (que arribaria dos anys després) i tot el que havia conegut des del naixement. A partir d’aquell moment la seva vida ja no seria el mateix.

(més…)

Belgian Rules/Belgium Rules

Belgian Rules / Belgium Rules

Intentar fer una crítica d’un espectacle de quatre hores té el seu què. Especialment per algú com jo, que es nega a prendre notes del que veu (ho faig per diversos motius: per no molestar ni distreure als companys de fila, perquè la meva lletra és un drama i a les fosques, pots comptar, perquè tinc bona memòria però, sobretot, perquè prendre notes em desconnecta del que passa i jo prefereixo oblidar algun detall concret que no pas la sensació). El cas és que quatre hores donen per molt: per interessar-se, avorrir-se, sorprendre’s, divertir-se, distreure’s…

(més…)

Panorama - (c) Theo Cote

Panorama

Vaig anar a veure Panorama, ho confesso, davant la insistència d’una bona amiga que lamentava profundament que m’hagués perdut MDLSX, l’anterior espectacle de la companyia Motus a Barcelona, l’any 2016.

(més…)