Othello

Vaig veure Othello en la seva darrera representació a La Seca, així que no us la puc recomanar per anar-hi ara, però si que vull parlar-ne perquè espero que tingui una llarga gira de bolos.

L’Othello de Les Antonietes és un bon exemple de com adaptar un clàssic perquè conservi vigència. Confesso que de les obres de Shakespeare Othello és potser una de les que em semblen menys interessants. Entenc que la gelosia és un tema universal però jo sempre he empatitzat poc amb aquest sentiment. Així que Othello em sembla una obra tirant a avorrida, però Les Antonietes van aconseguir que m’hi interessés. 

I ho van fer de dues maneres. Una, relacionant les males arts de Iago amb el concepte de fake news i dues, plantejant una Desdèmona menys bleda del que recordava, enamorada però no dèbil. El paper és el que és, però l’adaptació va aconseguir donar-li pes, entitat i dignitat al personatge femení, i això cal aplaudir-ho. Pel que fa a les fake news, la relació d’idees em va semblar brillant perquè, al cap i a la fi, Othello embogeix perquè para la orella a notícies que són increïbles però que, com que venen d’un mitjà suposadament fiable, s’acaba creient. Bon avís per a navegants i una bona nova lectura del Bard.

La posada en escena senzilla, amb una càmera blanca tacada de vermell també em va semblar tot un encert. D’altra banda, el repartiment format per Annabel Castan, Òscar Intente i Arnau Puig funciona com un rellotge suís. La química de les primeres escenes entre Annabel Castan i Òscar Intente (Othello) és impecable i ens permet entrar en la història sense problemes; Arnau Puig, per la seva banda, dona vida a un Iago preocupantment “normal”. Un Iago malvat i maquiavèl·lic que, malgrat tot, no ens sembla tan diferent de personatges amb qui ens creuem cada dia.

Soc de la opinió que els clàssics només han d’arribar a escena si tenen alguna cosa a dir a l’espectador actual. Si no, bon vent i barca nova i ja els llegirem i els estudiarem des del punt de vista històric i literari. El teatre ha d’estar viu perquè, si no, és un zombie. Les Antonietes ho saben i ho demostren un cop més amb la seva adaptació d’Othello. Bravo per ells.

 

Othello

Autor: William Shakespeare. Direcció i adaptació: Oriol Tarrason. Repartiment: Annabel Castan, Òscar Intente i Arnau Puig. Disseny d’il·luminació: Iñaki Garz. Disseny d’espai i de vestuari: Joana Martí. Confecció de vestuari: IT. Construcció de mobiliari: Oscar Fernandez. Caracterització: Txus González. Fotografia: David Tarrasón. Vídeo: Joan Gastó. Fotografia portada: David Tarrasón. Disseny gràfic: Assad Kassab. Comunicació: Anna Parnau – Oh la là Comunicació. Producció executiva: Raül Perales. Distribució: Xavier González – Escenapart. Producció: Les Antonietes. 

Sala: La Seca Espai Brossa. Sala Joan Brossa. Data: 24/06/2018. Fotografia: (c) David Tarrasón.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.