En sortir del teatre, la primera cosa que em va venir al cap va ser per què aquesta obra es titula Oleanna. Vaig trobar a faltar una explicació al programa de mà. Oleanna és una cançó folk, suposo que prou coneguda als Estats Units. La lletra original és en norueg, tot i que es va traduir a l’anglès, i en ella es critica la visió utòpica de l’existència d’una societat perfecta a Amèrica (molta més informació, com no, a la Wikipedia). Crec que aquesta peça d’informació és important per entendre la intenció de l’autor amb el text. Tot i que, com en qualsevol manifestació artística, el receptor és ben lliure d’interpretar-la com li vingui de gust.

Dit això, Oleanna em va sembla interessantíssima. Un text que no et pot deixar indiferent de cap de les maneres. La premissa pot semblar molt senzilla, però l’habilitat de Mamet per anar més enllà i explorar totes les possibilitats i motivacions dels personatges fa que l’obra resulti apassionant. L’acció, doncs, comença amb una alumna que va a parlar amb un professor universitari després d’obtenir una mala nota a un treball. Aquí veurem dos personatges molt allunyats. Ell és un acadèmic pagat de si mateix, orgullós d’haver arribat allà on és, allunyat del món real de tants anys com porta tancat a la universitat donant classes. Ella, en canvi, és una universitària de primer any que ha hagut de lluitar molt per accedir als estudis superiors, és d’un nivell social més aviat baix i creu realment que el món li deu alguna cosa per haver tingut un punt de partida més complicat que altres. No explicaré més perquè tota la resta és l’obra en si. Una obra que dura una hora i quart i no dóna ni un respir a l’espectador.

Penso que la major virtud de Mamet amb aquest text és provocar l’espectador. No crec que ningú pugui sortir de la sala sense ganes de parlar i discutir sobre el que acaba de veure. Al seu torn, la major virtud d’aquest muntatge és haver triat molt bé els intèrprets. Tant en Ramon Madaula com la Carlota Olcina entenen els seus personatges i s’entreguen totalment a les seves interpretacions. Les seves raons i les seves reaccions tenen tota la credibilitat i aconsegueixen guanyar-se l’empatia o l’animadversió del públic. Aquí cal aplaudir, sens dubte, l’encert del director, en David Selvas.

Tot plegat, una obra que ens fa pensar i gaudir a parts iguals. Un text provocador amb una bona posada en escena i un nou muntatge d’un director que cada vegada m’agrada més.

Oleanna – Autor: David Mamet. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. Repartiment: Ramon Madaula i Carlota Olcina. Sala: Teatre Romea. Data: 11/10/12.