New Order

Quan van estrenar New Order al juny de l’any passat jo m’estava canviant de casa. Aquest va ser l’únic motiu que em va impedir anar-la a veure aleshores. En aquell moment vaig llegir els comentaris elogiosos a les xarxes i vaig maldar de valent per no haver pogut trobar un forat. Quan vaig veure que la reestrenaven, em vaig alegrar moltíssim. I quan vaig veure que el repartiment havia patit un canvi i que veuria la Gemma Brió, em vaig alegrar encara una mica més.

New Order és un text punyent, dur, intel·ligent i que sap tractar un tema delicat com és el funcionament dels bancs durant la crisi (ja sabeu, venta de preferents, desnonaments) amb honestedat i sense autocomplaença. El retrat dels bancs és dur, però el de la persona del carrer, el ciutadà ultratjat, tampoc no és gaire amable. Sergi Pompermayer fuig del pamflet, la simplificació i el populisme, i convida a la reflexió col·lectiva d’una manera que jo trobo a faltar d’un temps ençà. A New Order la línia entre bons i dolents no és recta ni segura, i és sobre aquesta línia que es desenvolupa la trama amb un ritme vertiginós i unes interpretacions d’alt voltatge.

A la diminuta Sala Flyhard, on ja sabem que res no es pot amagar, som testimonis del fascinant duel interpretatiu de dues actrius amb força: Gemma Brió i Concha Milla. Els seus personatges, que no poden ser més antagònics, es desenvolupen i travessen tota mena d’emocions davant dels nostres ulls. Realment impecables.

Celebro que la Flyhard recuperi muntatges d’altres temporades quan aquests, com és el cas, ho mereixen. Si us va passar com a mi, teniu fins al 15 de març per gaudir d’un text que us deixarà enganxats a la cadira, creieu-me.

[Per cert, no puc deixar passar aquesta entrada sense aplaudir de nou a Concha Milla que va patir un dels pitjors atacs que pot rebre un intèrpret a escena el dia que nosaltres vam veure-la. En el clímax de l’obra, durant el seu monòleg, un monòleg complicat des del punt de vista interpretatiu, a una dona del públic se li va encendre la ràdio del mòbil. En el silenci tens de la Sala Flyhard van començar a sentir-se dues veus metàl·liques que conversaven i van seguir sonant durant potser un (etern) minut fins que la propietària del mòbil va saber com apagar-lo. Serveixi aquest relat per felicitar la professionalitat de Concha Milla que va aguantar el tipus i va mantenir el personatge fins que el mòbil va callar i serveixi també per demanar un cop més que la gent tingui prou respecte per públic i intèrprets com per APAGAR els maleïts mòbils. No costa tant.]

New Order – Autor i director: Sergi Pompermayer. Repartiment: Gemma Brió, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Concha Milla. Sala: Sala Flyhard. Data: 13/02/15. Fotografia: © Roser Blanch.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Pingback: Bangkok - Somnis de teatre

  2. Pingback: L'era dels Rew - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.