El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates

Després de Y-X  o la fidelitat dels cignes negres i Ah! (Judit) tenia moltes ganes de veure el darrer muntatge de la companyia El Martell que, a més, s’emmarca en el Cicló del Tantarantana d’enguany, un cicle que sempre dona alegries.

A El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates, Laia Alsina, directora i dramaturga de la companyia, aborda el tema de la infància. Però no la infància com aquell període de llibertat i diversió, aquella època que qui més qui menys recorda amb certa melangia, sinó la infància com aprenentatge de les normes bàsiques i prejudicis que ens guiaran a la vida adulta.

El muntatge es centra en quatre nens que han estat castigats sense pati. L’escenografia, una xarxa que ens envolta, ja ens remet al tancament involuntari, la presó. L’autoritat de l’adulta (la profe, la Dolo) sobrevola l’acció. Amb ells aprendrem que a la classe hi ha nenes bones i nens problemàtics, nenes que ho tenen tot, nens que no volen que les nenes juguin a futbol, nenes que s’estimen als lavabos, nens obedients i repel·lents, nenes que exploren els límits. Amb ells també recordarem les cançons de saltar a corda, les cartes d’olor que intercanviàvem i, el que resulta més impactant, els moviments.

I és que un dels trets d’identitat d’El Martell és la integració del text i el moviment fins al punt que, malgrat que a primera vista i de facto El mar no cap dins d’una capsa de sabates és una obra de text, tota la peça està coreografiada de cap a peus. L’efecte és totalment fascinant perquè no només els intèrprets recuperen moviments i gestos que molts de nosaltres reconeixem sinó que aquests estan tan integrats en l’acció que semblen completament espontanis.

El mèrit és d’un repartiment perfectament cohesionat, còmplice i entregat que funciona a l’uníson com regit per un únic cervell. Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat i Toni Guillemat es transformen en nens i, fins i tot, s’atreveixen a desafiar el públic. La seva feina és impecable.

El mar no hi  cap dins d’una capsa de sabates no és un text nostàlgic ni una rememoració de la infància, sota una aparença juganera i divertida descansa una mirada crítica sobre l’autèntic adoctrinament dels nens, l’autènticament perillós: aquell que els converteix en ciutadans funcionals, eficients i obedients.

 

El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates

Companyia: Cia El Martell. Direcció i dramatúrgia: Laia Alsina Ferrer. Ajudant de direcció: Robert González. Interpretació: Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat i Toni Guillemat. Escenografia i vestuari: Carlota Masvidal i Gala Garriga. Disseny de llums: Ruben Taltavull. Producció: Júlia Simó. Fotografies: Aitor Rodero. Una producció de la Cia El Martell amb el suport del Teatre Tantarantana. Aquest espectacle forma part d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència) programa artístic de creació i residències del Teatre Tantarantana.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 18/02/2018. Fotografia: (c) Aitor Rodero (www.aitorrodero-fotografia.com).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada