Manca solo la domenica - (c) Fabio Esposito

Manca solo la domenica

Manca solo la domenica tanca el cicle napolità amb el que amb tant d’encert ens ha obsequiat enguany el Teatre Lliure (de nou, moltes gràcies!). En aquest cas, el text no és d’Eduardo de Filippo però el resultat és igualment brillant.

A Manca solo la domenica, Licia Maglietta adapta i interpreta en forma de monòleg un dels contes del recull Pazza è la luna de l’autora siciliana Silvana Grasso.

La premissa és ben senzilla. Borina Serrafalco, una dona d’un petit poble de Sicília amb problemes per trobar marit, s’acaba casant amb un home que no li agrada especialment. Aquest home marxa a Austràlia i al cap d’uns mesos deixa de donar senyals de vida. Comencen així els problemes de Borina, que esdevé una no vídua. Sense marit però sense ser oficialment vídua, la seva situació és d’allò més complicada per a una dona que viu en un poble petit.

Amb la música d’un acordió com a companya i contrapunt de la veu, Licia Maglietta dóna vida a Borina Serrafalco amb força i sornegueria, amb amor. Es nota que l’autora i actriu compren el personatge. Que se l’ha fet totalment seu. Durant la hora i mitja que dura l’espectacle, el públic arriba també a entendre i estimar aquesta dona que, si t’hi pares a pensar, està una mica boja. Amb aquella bogeria que dóna l’aïllament i el fet de viure a un poble petit on tothom es coneix. Amb aquella bogeria que, de vegades, patim les dones quan la societat ens ofega.

Manca solo la domenica és un d’aquells muntatges totals. On tot, des de l’escenografia a les llums, passant pel vestuari i la música tenen una intenció clara i remen a favor de l’espectacle. Si a això hi sumem una actriu de la talla de Licia Maglietta i un text excel·lentment confegit ens trobem davant d’un espectacle imprescindible.

 

Manca solo la domenica – Autora i directora: Licia Maglietta a partir de la novel·la Pazza è la luna de Silvana Grasso. Repartiment: Licia Maglietta. Acordió rus: Vladimir Denissenkov. Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 12/03/15. Fotografia: (c) Fabio Esposito.

Deixa un comentari