L'encarregat - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas.

L’encarregat

Mai no sé què esperar d’una obra de Harold Pinter. Els seus textos acostumen a tenir molt poca trama i a recolzar-se molt en l’ambient. En personatges i situacions. És per això que l’èxit d’un muntatge de Pinter depèn moltíssim de la perícia dels seus intèrprets. Molt més que en el cas d’altres autors més “convencionals”, on la trama pot distreure d’una mala actuació. Això sí, un bon muntatge de Pinter és quelcom que no s’ha de deixar passar.

I aquest és el cas de L’encarregat que aquest dies reposa el Teatre Lliure.

Si us sóc sincera, no entenc per què no el vaig veure la temporada passada. De fet, no el recordo en absolut. Per sort, i com dic sempre, les reposicions són una benedicció per als despistats i el Lliure ha tingut el bon criteri de fer tornar a la cartellera un muntatge que, clarament, ho mereix.

L’encarregat destaca per unes interpretacions magistrals. Us asseguro que no exagero. Carles Martínez, Albert Pérez i Jacob Torres donen vida a uns personatges complexos, que diuen més amb els seus silencis que amb les seves paraules. Personatges amb problemes, manies, tics i dificultats. Tots tres actors fan una feina excel·lent, cadascú amb les particularitats concretes que demana el personatge. Carles Martínez regala una interpretació impecable i molt física; Albert Pérez, en canvi, destaca pel seu retrat de l’home que viu al carrer, que no sabem quan es fa el boig i quan no, que no podem determinar a què juga exactament o fins a quin punt és realment conscient del que passa. I després tenim a Jacob Torres que interpreta un personatge molt ambigu, del que no podem endevinar les intencions en cap moment.

Harold Pinter construeix un text que juga a frustrar les expectatives de l’espectador. Una història que creiem poder preveure però que, en canvi, no segueix el guió. Aquí és on la direcció de Xicu Masó no només entén el text sinó que l’acompanya i el potencia. Amb un ritme assossegat i un escenari senzill malgrat l’acumulació d’objectes, aconsegueix endinsar-nos en la història d’aquests tres improbables personatges i fer-nos participar de les seves emocions.

L’encarregat arrenca somriures però, per sobre de tot, a mi em va produir incomoditat i desassossec. Tristesa també i una certa tendresa envers aquells homes i els seus problemes. En resum, interpretacions que emocionen per a un muntatge rodó. Imprescindible.

 

L’encarregat – Autor: Harold Pinter. Traductor: Ernest Riera i Arbussà. Director: Xicu Masó. Repartiment: Carles Martínez, Albert Pérez i Jacob Torres. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 15/10/14. Fotografia: (c) Ros Ribas.

Deixa un comentari