La terra oblidada - Companyia Arcàdia - (c) Companyia Arcadia.

La terra oblidada

Després de dos mesos de silenci (que espero que sapigueu disculpar) tornem a la càrrega amb forces renovades.

Fa cosa d’unes setmanes vaig rebre un amable mail de la Companyia Arcàdia on em convidaven a descobrir el seu muntatge La terra oblidada. Estrenada l’any passat a la Sala Flyhard i amb un text guanyador d’un premi, no podia dir que no. I no me’n vaig penedir.

Deia Tolstoi al principi d’Anna Karenina que “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.” una cita amb la qual, amb el pas dels anys, cada vegada estic més en desacord. Si totes les famílies felices s’assemblen, val a dir que les dissortades també, perquè al final, els motius pels quals una persona és feliç o no acostumen a ser els mateixos. A més, a les famílies, s’acaben reduïnt a dos que en són un de sol: l’amor o la falta d’aquest.

La terra oblidada ens mostra una família normal i corrent amb la càrrega habitual de retrets i secrets a veus. Una família que pot fer veure que tot va bé fins que el pare, un home de natural fort i eixerit postrat ara en una cadira de rodes, deixa de parlar sense motiu aparent. I és aquest silenci, que els tres fills necessiten omplir a qualsevol preu, el que fa aparèixer les esquerdes a la façana d’aquesta família convencional.

L’encert més important del muntatge és el text. Obra de Llàtzer Garcia (que també dirigeix) resulta tan versemblant que fa que el públic s’identifiqui de seguida amb els personatges. Les situacions són autèntiques; els diàlegs, carregats de ràbia i dobles lectures, resulten punyents; i el silenci obstinat del pare (genial Gal Soler en una interpretació molt exigent a nivell físic) resulta desesperant. No espereu redempció ni visions amables en aquesta obra perquè no les trobareu, per això resulta tan interessant i intensa.

En resum, una història propera, punyent i molt ben portada, amb bones interpretacions i un text brillant.

(Per cert, el text ha estat editat com a guanyador del VI Premi de teatre Ciutat de Gandia 2012 i als afortunats que vam anar a veure l’obra ahir ens el van regalar.)

 

La terra oblidada – Autor i director: Llàtzer Garcia. Repartiment: Marta Aran, Muguet Franc, Guillem Motos, Laura Pujolàs i Gal Soler. Sala: Sala Atrium. Data: 02/03/13. Fotografia: (c) Companyia Arcadia.

One thought on “La terra oblidada

Deixa un comentari