A tots els que vam veure 28 i mig ens va quedar ben clar que la Clara Segura és una italiana temperamental tancada dins el cos d’una actriu catalana. Jo no coneixia el text de La rosa tatuada quan vaig veure aquell muntatge però, si hagués estat així, no hauria dubtat ni mig segon en oferir a la Clara Segura el paper de Serafina delle Rose en aquest drama de Tennessee Williams. Estava clar que el brodaria. I així va ser.
Però aquesta és la major virtut i alhora el pitjor problema de La rosa tatuada. Tenim, d’una banda, una Clara Segura espléndida, que es deixa la pell sobre l’escenari, que recorre tots els matisos d’aquesta dona apassionada i una mica boja sense perdre mai credibilitat i, de l’altra, tota la resta. La Serafina és l’estrella absoluta d’un muntatge on la resta d’elements, sense poder dir per què, no acaben de quallar. Res no estava malament, però res no arribaba a emocionar del tot.
Per mi, la sala gran del Teatre Nacional té un problema bàsic i és que (i semblaré Perogrullo) és massa gran. I, en aquest cas, la casa de fusta on transcorre tota l’acció semblava abandonada enmig del no-res. A més, el fet que la major part de l’acció transcorrés entre quatre parets dins d’escena no ajudava a entrar a la història. Obviament que remetia a nivell simbòlic a l’aïllament de la protagonista, però crec que s’haurien pogut buscar altres solucions. En contrast, les escenes que transcorrien fora de la casa semblaven molt petites sobre aquell escenari despullat i de dimensions inabastables.
No puc dir res dolent de La rosa tatuada però, malauradament, tampoc no puc ser gaire entusiasta. Em va agradar, com ja he dit, la feina de la Clara Segura i vaig trobar interessant el text. També em va sorprendre el Bruno Oro (a qui no vaig reconèixer des de la penúltima fila) amb una interpretació molt allunyada del que hauria esperat.
Pel que fa la resta, va ser correcte i, per desgràcia, res més.
La rosa tatuada – Autor: Tennessee Williams. Directora i traductora: Carlota Subirós. Repartiment: Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Oriol Genís, Alícia González Laá, Antònia Jaume, David Marcé, Bruno Oro, Marta Ossó, Clara Segura i Teresa Urroz. Sala: Teatre Nacional de Catalunya. Sala gran. Data: 31/01/14. Fotografia: (c) May/Zircus – TNC.