No havia vist mai una òpera buffa. De fet, tot i haver-ho intentat, us confessaré que no m’agrada gaire l’òpera. Sembla una contradicció tenint en compte que m’agrada molt el seu fill bastard, el musical. Sigui com sigui, he d’agrair a la divina providència (o, més aviat, a en Jordi) haver anat a veure aquest muntatge, perquè ja us asseguro que a mi no se m’hauria acudit pas d’anar-hi. I el cas és que m’hauria equivocat molt. M’hauria perdut una petita joia.

La gran duquessa de Gerolstein és un muntatge que es gaudeix des del primer minut. Des de la presentació dels personatges fins a l’última tornada trobarem constantment motius per quedar-nos embadalits. Podem parlar de la música en directe, de les veus dels actors, que canten sense micro (sense micro!), d’un vestuari original, senzill però molt efectiu; d’una posada en escena molt treballada, amb una coreografia i una gestualitat que embolcallen el text. Tots els detalls del muntatge s’han pensat i no es deixa res a l’atzar. L’arranjament per a piano o acordió (segons el moment) funciona de meravella i ens transmet una melodia fresca i molt encomanadissa (“el sabre, el sabre!!”). I la traducció i adaptació del llibret és molt correcte en tots els sentits.

La farsa s’accentua amb la tria d’un repartiment transvestit: els personatges masculins els fan tots dones, i el personatge femení, la duquessa, és interpretat per un home. D’aquest repartiment cal destacar la feina (i la veu) d’Anna Arena, meravellosa soprano que interpreta el paper del soldat ras Fritz. Tanmateix, tot l’elenc, així com la decisió de transvestir-lo, constitueix un altre encert d’aquest muntatge.

Hi ha el perill que en una cartellera tan apretada com la de Barcelona, una òpera buffa estrenada el 1867 a París (tot i que inèdita en català) passi desapercebuda. També hi ha el perill que la gent pensi que això de la operetta és només per a un determinat tipus de persona i que s’avorriran mortalment. Creieu-me, jo també ho vaig pensar i, després d’anar a veure-la us puc assegurar que estava equivocada. Divertit, sorprenent i ben fet són els adjectius que millor defineixen aquest muntatge. Feu-me cas i doneu-li una oportunitat.

La gran duquessa de Gerolstein – Autor: Jacques Offenbach. Director: Victor Álvaro. Director musical i piano: Ferran Martínez Palou. Traducció i adaptació: Companyia Bratislava. Repartiment: Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo i Albert Ruiz. Coreografia: Jordi Ribot Thunnissen. Sala: Teatre Gaudí. Data: 23/01/13.