Krum (el Crosta) - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Krum (el Crosta)

Porto barallant-me amb un trancazo (paraula intraduïble però molt descriptiva de l’estat general en aquests casos) des de la setmana passada. De fet, divendres, tot i no estar gaire fina, vaig anar al Lliure de Gràcia a veure Krum (no arribava a temps de canviar les entrades). La meva conclusió general va ser que m’hauria d’haver quedat a casa. Però aviso que potser el meu estat no em va permetre ser gaire receptiva.

Un genial Pere Arquillué, en un registre que ens té poc acostumats, interpreta el Crosta, miserable perdedor i protagonista de la història. Després d’uns anys a l’estranger, aquest personatge egocèntric, egoista i desgraciat, torna a casa per retrobar-se amb la seva mare i la gent del seu barri, una sèrie de personatges igual de perdedors que ell, amb vides més o menys convencionals i tragèdies més o menys fosques. Aquest és el text. I aquest és el problema.

M’explico. Krum no està gaire ubicada ni en el temps ni en l’espai. No hi ha un fil conductor, ni tampoc una idea general gaire clara. La trama es basa exclusivament en els seus personatges de manera que, o bé connectes amb ells i t’involucres en els seus problemes, o no hi ha res a fer.

Jo no vaig connectar-hi.

Malgrat una boníssima posada en escena marcada pel moviment dels actors (feina del sempre impecable Ferran Carvajal), interpretacions molt ben resoltes i una encertada direcció de Carme Portacelli, res del que estava passant a escena va aconseguir interessar-me. Krum no em va dir res. No vaig entendre els personatges. Alguns els vaig trobar massa increïbles i altres massa plans. En cap cas em van resultar entranyables o versemblants i se’m feia molt difícil identificar-me amb ells. Sí que vaig gaudir de la feina dels actors, però el conjunt em va avorrir força. No vaig comprendre cap on anava o què intentava transmetre l’autor amb aquest text.Krum és, per mi, un exemple perfecte de muntatge molt ben executat que, malgrat totes les seves virtuts, no aconsegueix transmetre’m res. En aquests casos sempre tendeixo a pensar que l’obra no era per a mi. Què hi farem. No puc encertar-la sempre.

 

Krum (el Crosta) – Autor: Hanoch Levin. Traductors: Sergi Belbel i Roser Lluch i Oms. Directora: Carme Portacelli. Repartiment: Pere Arquillué, Jordi Brunet, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Gabriela Flores, Carme González, Oriol Guinart, Mónica López, Pepa López, Joan Negrié i Albert Pérez. Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 5/12/14. Fotografia: (c) Ros Ribas.

Deixa un comentari