Kilòmetres - (c) Bernat Casero

Kilòmetres

De vegades, la família és un dels secrets més ben guardats de la nostra vida. Coneixem els nostres pares, avis i tiets des de petits i, precisament per això, de vegades ens costa deixar de mirar-los amb ulls de nen. Aquells ulls que mai no pensen que cada persona té una història i que l’avi no sempre ha tingut 75 anys.

Suposo que és més tard, quan ja som grans, quan ja hem descobert que la vida et canvia i som capaços d’imaginar que la mare va tenir alguna vegada 18 anys i va enrojolir la primera vegada que el pare va fer-li un petó, que volem saber-ne més i descobrir, de debó, quina és la nostra història.

I aquest és el punt de partida de Kilòmetres, el desig de Meritxell Yanes de submergir-se en la història dels seus avis materns i paterns per intentar traçar un dibuix de les passes, dels kilòmetres, que l’havien portada fins aquí. Tenia un avantatge. Els seus avis havien deixat gran quantitat de diaris i material escrit, de manera que tenia un bon punt de partida.

La història que explica Meritxell Yanes en el seu monòleg és, com no podia ser d’una altra manera, molt personal, però les circumstàncies del nostre país en el darrer segle (sobretot Guerra Civil i postguerra) fan que el que ens explica ressoni fàcilment amb les històries de la nostra pròpia família i confereixen al relat aquella universalitat que només tenen les bones històries.

La dramatúrgia de Marilia Samper aprofita tot el que té a l’abast per donar ritme i sentit a un relat ple de personatges i girs inesperats. Veurem (precioses) fotografies antigues, vídeos, sentirem la veu de l’àvia de la Meritxell i, de les maletes que omplen l’escenari, veurem sortir les sabates de tots els avis i tiets de la narradora. Un altre encert de la dramatúrgia és sens dubte la sel·lecció dels passatges que formen part de l’espectacle. Resumir la història de dues famílies nombroses en menys d’una hora és una tasca titànica, però Samper ha sabut trobar els moments i les imatges que més diuen i poden connectar millor amb qui les sent.

Pel que fa a Meritxell Yanes, es mou amb seguretat per l’escenari, es transforma de vegades en altres personatges i ens porta de la mà per la seva història, compartint la seva intimitat amb complicitat i tendresa.

El resultat és un espectacle que parla de memòria històrica però també de la memòria personal. D’aquell desig íntim de saber d’on venim, de la necessitat de conèixer les nostres circumstàncies per poder prendre decisions sobre el nostre futur. Un espectacle que ens recorda que la vida és un conjunt de moments (alguns d’alegres, d’altres que més valdria oblidar) i que et fa venir ganes de trucar la mare o l’àvia i començar a fer preguntes.

Permeteu-me dos apunts finals:

  1. Vaig veure l’assaig general de Kilòmetres dimecres al matí i vaig tenir el plaer de compartir postfunció amb en Màxim Castillo del programa Soroll de Cadena Ser, la Meritxell Yanes i la Marília Samper. Podreu sentir la nostra conversa la setmana vinent. Us penjaré l’enllaç. Aquí teniu l’enllaç al programa. Trobareu la nostra conversa a partir del minut 44.

2. Encara no havia vist la nova Sala Beckett de Poblenou i he de dir que és una autèntica preciositat.  A més, la Sala de Dalt sembla feta a mida per aquest Kilòmetres.

 

Kilòmetres

Idea original: Meritxell Yanes i Marilia Samper. Direcció i dramatúrgia: Marilia Samper. Actriu: Meritxell Yanes. Espai escènic i escenografia: Judith Torres. Vestuari: Carme Puigdevall i Plantés. Il·luminació: August Viladomat. Espai Sonor: Salvador Garcia. Vídeo: Leo Castro. Disseny Gràfic: Gerard Yanes – Àrtic Studio. Producció executiva: Meritxell Yanes. Foto: Marcel Asso i Bernat Casero. Assessorament lingüístic: Montserrat Mas. Assessorament de cant: Elena Martinell. Col·laboració: Tots els membres de la família Yanes Alemany i de la família Font Valls, Can Pagans i David Planas. Amb el suport de: Diputació de Girona i ICEC Generalitat de Catalunya.

Sala: Sala Beckett. Sala de Dalt. Data: 28/09/2016. Fotografia: (c) Bernat Casero.

Deixa un comentari