John & Jen

John & Jen és el primer musical signat pel músic Andrew Lippa (a qui jo coneixia de The Wild Party, que va fer-se també al Teatre Gaudí el 2013) i és el títol que ha triat l’actor Xavi Duch (The Wild Party, Sugar, Tick, tick… Boom!) per estrenar-se com a director.

John & Jen és un musical petit, amb només dos personatges, ideal per a un director novell i també per a una sala com la Gaudí, amb un espai limitat. La història és cent per cent estatunidenca ja que la trama es centra en una parella de germans baby boomers i els seus drames. 

Els baby boomers són el segment de població més gran dels Estats Units i està format per la gent nascuda entre 1946 i 1964, és a dir, després de la Segona Guerra Mundial. Als Estats Units es correspon amb una generació filla d’homes que van fer la guerra contra els nazis i que va acabar morint a Vietnam o manifestant-se en favor de la pau; és la generació dels hippies, la que va fer la revolució sexual i que després, amb els anys, es va tornar una de les més conservadores de la història. Tots aquests drames (la diferència ideològica entre els joves patriotes a favor de la guerra i els hippies, l’entorn de violència en que es van criar tot sovint els baby boomers (amb pares veterans de guerra plens de traumes), la revolució hippie, la complicada relació dels exhippies amb els seus fills als anys 70 i 80) els presenta John & Jen a través de la història de dos germans des de 1952 fins a 1990. El musical, que gairebé no té text dit, avança a cop de cançó per dibuixar-nos la història d’uns personatges als quals la vida i les circumstàncies els van trencant.

En escena, Marc Pociello i Anna Valldeneu donen vida a aquests personatges que canvien d’edat i d’actitud gairebé a cada escena. Tots dos tenen bones veus i una gran capacitat per connectar amb el públic, malgrat alguns problemes de so (habituals de la sala) que en certs moments dificultaven la comprensió de les lletres (sobretot al principi).

Per la seva banda, Xavi Duch ha entès la sala i l’espai, i l’aprofita al màxim. Amb un muntatge pensat realment a quatre vents, crea tots els escenaris diferents que demana el text amb elements senzills i un bon ús de les llums, i aconsegueix omplir tot l’espai tot sovint amb un únic intèrpret. També cal aplaudir la seva decisió de fer servir quatre músics en directe, que aporten aquell extra de proximitat i qualitat a les músiques.

John & Jen és un musical que ens explica una generació d’estatunidencs que ha estat clau a la nostra història recent. El que a Estats Units és un exercici de nostàlgia a casa nostra es converteix en una peça força informativa sobre un país que, ens agradi o no, decideix molt (massa) el que passa a tot arreu. Molt interessant.

John & Jen
Música: Andrew Lippa. Lletra: Tom Greenwald. Llibret: Tom Greenwald i Andrew Lippa. Direcció: Xavi Duch. Direcció musical: Filippo Fanò. Coach actoral: Jose Pérez-Ocaña. Adaptació al català: David Pintó. Repartiment: Marc Pociello i Anna Valldeneu. Músics: Filippo Fanò, Jose Manuel Martín, Bernat Hernández i Andrea Peirón. Disseny d’il·luminació: Daniel Gener. Disseny de so: Enric Vinyeta. Escenografia i vestuari: Vocal Factory. Projeccions: Josep Palau. Disseny del cartell: Zuhaitz San Buenaventura. Producció general: Maria Gabriela Vera i Anna Valldeneu (Vocal Factory).
Sala: Teatre Gaudí. Data: 08/07/2018.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.