Joana 2015. Batalla Campal

Joana 2015. Batalla campal

Fa uns mesos, quan van sortir els noms dels actors i actrius joves que havien estat escollits per formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure, la primera cosa que vaig fer va ser cercar en aquest blog els noms que, a priori, no em sonaven. Va resultar que els havia vist a tots en un o altre moment excepte a dos: Eduardo LloverasRaquel Ferri. Així que, ho confesso, el principal motiu per anar a veure aquesta Joana 2015 era descobrir Raquel Ferri abans del seu debut amb la Kompanyia. Curiositat en estat pur, vaja.

I he de dir que veure-la en acció em va reconfirmar el bon ull que tenen al Lliure a l’hora de triar talent.

Joana 2015 és un d’aquells espectacles que queda indissolublement unit al seu intèrpret, que depèn total i exclusivament de la seva habilitat per aixecar-lo i fer-lo creïble; un monòleg (és clar) que ens fa viatjar en l’espai i el temps i, fins i tot, volar.

Malgrat que el text en si mateix (una lloança una mica massa tòpica i maniquea a la vida natural i a la senzillesa) no em va acabar de fer el pes, he de dir que, en aquest cas, no em va importar gaire. Crec que Raquel Ferri podria haver-nos recitat la guia telefònica, les cotitzacions de la borsa o el llistat de notes de tall de la selectivitat i igualment ens hauria hipnotitzat. Parlo d’una d’aquelles actrius que irradien llum, que ho fan tot fàcil, que sembla que caminen uns milímetres per sobre de les fustes de l’escenari.

Sobre un espai diàfan ple de trastos escampats i frases escrites per terra, Joana ens mostra el seu poble i la seva vida, som testimonis de les seves visions i acabem enfrontant-nos als homes amb corbata (en aquesta versió Déu no té cap paper en la lliuta de Joana). Així, la realitat i l’entorn es crea davant dels nostres ulls només amb la veu i la mirada de Raquel Ferri, que ens agafa de la mà i ens porta allà on ella vol, i amb el suport d’una precisa guitarra elèctrica en els moments més intensos.

Joana 2015 resulta fascinant perquè permet veure l’impecable feina d’una actriu en estat pur. Recordeu el nom de Raquel Ferri, en sentireu a parlar.

 

Joana 2015. Batalla campal

Autor: Pablo Ley Fancelli. Composició musical: Javier Gamazo. Direcció: Ester Villamor i Pablo Ley Fancelli. Repartiment: Raquel Ferri Moscardó. Interpretació musical: Javier Gamazo. Treball corporal: Mar Medina. Disseny d’il·luminació: Ester Villamor. Disseny de vídeo: Marc Gamazo. Producció i difusió: Roi Sastre i Albert Ubach. Disseny i imatge del cartell: Ana Albalat.

Sala: Teatre Eòlia. Data:12/07/2016. Fotografia: (c) Facebook Joana 2015

Deixa un comentari