A house in Asia - Agrupación Señor Serrano - (c) Nacho Gómez

A house in Asia

A house in Asia va fer-me feliç. No em passa sovint, però quan passa és màgic. La felicitat no naixia del fet que l’obra o el tema que tracta fos optimista o res semblant, naixia del fet d’haver assistit a un espectacle impecable, magnífic i irrepetible. D’haver vist una peça d’art. I, què voleu que us digui, a mi això em fa feliç. Potser més que cap altra cosa.

A A house in Asia la depuració del llenguatge de l’Agrupación Señor Serrano arriba a noves cotes i ens regala un espectacle que ja no té introducció, nus i desenllaç sinó que (com Birdie) orbita al voltant d’una idea que serveix d’excusa per a múltiples reflexions. En aquest cas l’excusa és la detenció d’Ossama bin Laden i l’obra explora la idea de la guerra convertida en espectacle de masses, l’obsessió estatunidenca amb les distincions entre bons i dolents o els sentiments del soldat que va matar materialment l’home més buscat del món.

Les miniatures tornen a centrar un relat que té a la cultura pop la seva segona pota. Moby Dick, els westerns, Gerónimo, Kathryn Bigelow, Mark Owen, Take That, el line dancing i un munt de referències més que ara sóc incapaç de recordar es barrejaven de maneres inesperades i, de vegades hilarants (el moment Take That va transportar-me directament a la meva adolescència per més d’un motiu i va fer-me riure de valent) per conformar un relat ple de capes i carregat d’ironia.

Amb un ritme precís, una sobrietat elegant i una música encisadora A house in Asia és una autèntica joia que provoca l’espectador i excita el cervell. Després de veure una de les obres d’Agrupación Señor Serrano un amic va preguntar-me: “Això com es diu? Teatre d’objectes? Performance?”. “Deixa’t estar.”, vaig contestar-li, “Això és TEATRE”.

 

A house in Asia

Agrupación Señor Serrano. Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal. Performers: Alberto Barberá, Pau Palacios i Àlex Serrano. Veus en off: James Philips i Joe Lewis. Country-liners: Emma Argilés, Montserrat Bou, Encarna Fontalba, Cristina Mora, Àngels Soria, Olga Tormo i Carmen Zamora. Il·luminació: Alberto Barberá. Vídeocreació: Jordi Soler. So i banda sonora: Roger Costa Vendrell. Maquetes: Nuria Manzano. Vestuari: Alexandra Laudo. Assessors de tecnologia: Eloi Maduell i Martí Sánchez-Fibla. Assessorament legal: Cristina Soler. Assessor del projecte: Víctor Molina. Producció artística: Barbara Bloin. Distribució: Iva Horvat. Coproducció: Agrupación Señor Serrano, GREC Festival de Barcelona, Hexagone Scène Nationale Arts et Sciences – Meylan, Festival TNT – Terrassa Noves Tendències, Monty Kultuurfaktori i La Fabrique du Théâtre – Province de Hainaut amb el suport del Festival Hybrides de Montpellier, del Festival Differenti Sensazioni, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’INAEM – Ministeri d’Educació, Cultura i Esport d’Espanya.

Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 22/09/2016. Fotografia: (c) Nacho Gómez

Deixa un comentari