Here

Crec que aquesta ha estat la primera vegada que he pogut anar a veure l’estrena de Malnascuts a la Sala Beckett. Impenitentment, any rere any, la presentació del resultat d’aquest laboratori integrat per gent d’entre 18 i 30 anys que experimenta teatralment amb l’aixopluc de la Sala Beckett se m’escapava per incompatibilitat d’horaris. Però aquest any he aconseguit trencar el malefici.

I no podria estar més contenta.

Here és una història de ciència ficció fantàstica que juga amb l’espai, el temps i la teoria de la relativitat (i permeteu-me que us digui que, darrerament la Beckett sembla establerta sobre d’un vòrtex perquè, IF-FI, de la que parlaré ben aviat, treballa amb una premissa semblant). Malnascuts s’ha pres molt seriosament aquest joc i l’ha portat fins al punt de treballar amb els seus cosins alemanys (la companyia P14 de la Volksbühne de Berlín) per crear un espectacle que transcorre simultàniament a dues ciutats, de manera que s’estableix una comunicació en temps real en escena entre un i altre grup.

Només entrar a la Sala de Dalt ja és obvi que el desplegament tècnic és important. Una estructura que simula un pis amb parets transparents ocupa el centre de la sala. A banda i banda, tècnics de Malnascuts sobre bastides per sobre de les cadires de públic. A la grada, la darrera fila ocupada d’un extrem a l’altre també per membres de Malnascuts parapetats darrere de pantalles. Ens demanen, si us plau, que apaguem o posem els mòbils en mode avió, que és important perquè no volen tenir problemes amb la wifi.

Però malgrat la impressió que provoca tot aquest desplegament, ens oblidem de tot un cop comença l’acció: una família torna de l’enterrament de la mare i es disposa a buidar el pis de la difunta. Una família peculiar formada per un conjunt de personatges originals, interessants, diferents i intensos, cadascun d’ells amb la seva veritat i els seus records, amb els seus desitjos i intencions. Cadascun d’ells habitant del seu propi univers en un món ple d’universos paral·lels. Un món que està a punt d’obrir-se per les costures i mostrar-los el seu rostre autèntic.

A banda de la tecnologia, que permetrà que en diversos moments els universos de Barcelona i Berlin es trobin i interactuin, Here batega al ritme de les interpretacions d’un repartiment entregat, que dona vida a un grup de personatges extrems que seria molt fàcil fer caure en la caricatura si ells no els omplissin amb tanta veritat. Menció especial també pel vestuari de Lluc Valverde i Daniel Rodríguez, el vaig trobar preciós.

Here és un experiment teatral que explora les límits del que es pot fer dalt d’un escenari amb una connexió d’internet i uns bons projectors, una història que ha buscat la tecnologia per poder ser explicada com calia (i no a l’inrevés, cosa que és molt important) i que ha trobat en el dispositiu una forma d’expressió i no una càrrega ni una declaració de modernitat. La dramatúrgia, signada en el cas de Barcelona a quatre mans per Marina Prados i Paula Knüpling és ciència ficció d’ara mateix, i la posada en escena, també de Marina Prados i Paula Knüpling, ens permet captar per un instant coses que, potser demà, seran el pa nostre de cada dia.

 

Here
(Els Malnascuts)
Equip català
Dramatúrgia: Marina Prados i Paula Knüpling. Direcció: Marina Prados i Paula Knüpling. Intèrprets: Gina Abril, Lluís Arruga, Cristina Colom, Gregor Eistert, Èric Pons i Marc Solé. Tècnic audiovisual, escenografia i llums: Joan Esteve, Víctor Ruiz-Colomer, Albert García-Alzórriz i Núria Vilanova. Música: Sara Vidal i Ferran Narr. Vestuari: Lluc Valverde i Daniel Rodríguez. Fotografia: Désirée Gómez. Ajudant de dramatúrgia: Núria Ramis. Ajudantia de direcció: Núria Ramis i Louise Good. Producció: Núria Ramis i Louise Good. Amb la col·laboració d’Álex Pereira. Coordinació d’Els Malnascuts: Guillem Barbosa, Xavi Gamito, Elena Martín, Alba Sáez i Anna Serrano.
Equip berlinès
Dramatúrgia: Marina Prados, Paula Knüpling i Luis Krummennacher. Direcció: Marina Prados i Paula Knüpling. Intèrprets: Jakob Bach, Robert Knorr, Frieda Knüpling, Clara de Pin i Magdalena Weber. Escenografia: Angela Ribera. Vestuari: Seline Sensan. Ajudant d’escenografia: Emma Knüpling. Ajudant de vestuari: Milla Knüpling. Vídeo: Ailin Formia i Arnau Montserrat. Coordinació tècnica: Leander Hagen. Ajudants de direcció: Núria Frías i Luis Krummennacher. Producció: Núria Frías. Coordinació p-14: Vanessa Unzalu Troya.
Un projecte conjunt de P14 (Volksbühne, Berlin) i Els Malnascut (Sala Beckett, Barcelona).
Sala: Sala Beckett. Sala de Dalt. Data: 31/05/2018. Fotografia: (c) Désirée Gómez.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.