Germans de sang - Teatre del Raval - (c) Pol Turrents.

Germans de sang

Tornava en el metro cap a casa, pensant en escriure aquesta entrada només arribar, quan he llegit al Twitter que el Roger Pera deixa Germans de sang per problemes de salut (si voleu saber-ne més podeu sentir l’entrevista amb Ricard Reguant al respecte aquí).

Si bé és cert que veure en Roger reprenent un personatge que ha sapigut fer seu era un dels atractius d’aques muntatge, puc afirmar que no és ni de lluny l’únic. Desitjo de tot cor que en Roger Pera trobi la motivació i les forces per reincorporar-se quan abans millor però, de debó, sigui com sigui, no deixeu d’anar a veure aquest muntage.

Vint anys després de l’estrena que va convertir Germans de sang en un referent del musical a casa nostra, Ricard Reguant ha sapigut donar-li la volta d’una manera sorprenent. Si l’impuls natural en una reestrena seria fer-ho més gran, en Reguant ha fet totalment el contrari. El gran musical ara és un muntatge de petit format. I així com, de vegades, perdre uns quant quilos pot fer rejovenir algú, aquesta obra brilla amb més força quan perd artifici.

Quatre reixes i un piano. Oblideu les escenografies faraòniques. Unes veus excel·lents sobre arranjaments senzills. Quan la música i el text acompanyen, no cal res més. Si em pregunteu a mi us diré que aquest Germans de sang té tres encerts que el fan memorable: el petit format, la Virgínia Martínez i la Isa Mateu.

Virgínia Martínez interpreta una senyora Johnstone tendra, molt emotiva, molt atractiva en els trams més lleugers i profundament tràgica en els moments clau. Defensa de manera excel·lent el que per mi és el paper més important de l’obra i, com cal esperar, emociona fins les llàgrimes en més d’una ocasió. Per la seva part, la Isa Mateu aconsegueix fer-nos empatitzar amb la tradicionalment estirada i “pija” senyora Lyons. Amb la seva meravellosa veu i la seva contundent presència escènica ens comunica el drama d’aquesta dona estèril i ens fa partíceps de la seva dosi de tragèdia. Elles totes soles justifiquen amb escreix la visita al teatre.

Però encara hi ha més, un repartiment ajustat i molt solvent, i una direcció àgil que entén l’obra per instint fan que Germans de sang soni i es presenti com si fos nou de trinca. Jo no perdria la oportunitat de redescobrir aquesta joia. Tant de bo que els vagi tan bé com mereixen.

 

Germans de sang – Autor: Willy Russell. Director: Ricard Reguant. Director musical: Dani Campos. Repartiment: Roger Pera, Sergi Zamora, Virgínia Martínez, Xavier Ribera-Vall, Eduard Doncos, Lucía Torres, Isa Mateu, Benjamí Conesa i Ariadna Suñé. Pianista: Dani Campos. Sala: Teatre del Raval. Data: 16/01/13. Fotografia: (c) Pol Turrents.

One thought on “Germans de sang

Deixa un comentari