Frank V (Opereta d'una banca privada) - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Frank V (Opereta d’una banca privada)

Reconec que no tenia previst anar a veure Frank V. No era un dels títols que em va cridar l’atenció de la temporada del Lliure, suposo que, en part, pel fet que no m’agrada gaire Obeses (malgrat les entusiastes recomanacions d’un parell d’amics, no aconsegueixo connectar amb la seva música). En fi, que vaig acabar a Frank V com a obsequi per haver participat en un focus group que ha organitzat enguany el Teatre Lliure. Si no, no hi hauria anat.

I la veritat és que no va estar tan malament. Tampoc no em va entusiasmar, però no va estar malament. La peça resulta curiosa. Sobretot quan et diuen que va ser escrita per un suís l’any 1959. I és que el que explica, l’expoli dels fons d’una banca privada per part dels propis banquers, sona estranyament actual i versemblant. Dit això, també cal dir que al text se li noten una mica els anys. L’argument és força pla i absolutament repetitiu (la idea que els banquers són el dimoni es repeteix una vegada i una altra en diverses formes durant dues hores) i el ritme és francament lent. Amb tot, hi ha personatges divertits, com ara el cap de personal, la puta o el pobre que acaba treballant al banc.

 

Pel que fa a les interpretacions, són una mica irregulars. No acabo d’entendre el motiu pel qual no s’han triat actors de musical per interpretar aquest muntatge. Al cap i a la fi, el gruix del text és cantat i els personatges no eren especialment complexos, per tant, i en la meva opinió, uns bons actors de musical haurien resultat més solvents en alguns casos. Potser hi havia un problema d’edat (la meitat dels personatges són homes d’avançada edat) però no crec que fos insalvable. El cas és que tret d’algunes excepcions (Laura Aubert, Mónica López, David Verdaguer i, és clar, Arnau Tordera) els actors tenien problemes a l’hora de cantar. En concret, el dia de l’estrena (que és quan jo hi vaig anar) David Bagés va estar força fluixet i als números de grup, en general, les lletres resultaven incomprensibles.

 

D’altra banda, la posada en escena, amb una escenografia practicable de grans dimensions i una zona central mòbil a la que sabien treure molt de partit, em va semblar interessant, àgil i amb el contrapunt modern que li calia al text, gran feina de Josep Maria Mestres. La música, en canvi, em va semblar farragosa i complicada, amb molta disonància i una mica difícil.

 

Frank V encaixa perfectament en el tema d’aquests mesos al Teatre Lliure de Montjuïc: els diners i la forma com ens afecten, però, si em pregunteu a mi, crec que és molt més interessant el que està passant a l’Espai Lliure amb la trilogia Tot pels diners que aquesta opereta que no passa d’anècdota entretinguda.

 

Frank V (Opereta d’una banca privada) – Autor: Friedrich Dürrenmatt. Compositor: Paul Burkhard. Adaptació: Sergi Belbel i Arnau Tordera. Director: Josep Maria Mestres. Repartiment: Laura Aubert, Enric Arquimbau, David Bagés, Eduard Farelo, Mónica López, Miquel Malirach, Xicu Masó, David Moreno, Ferran Rañé, Albert Ribalta, Arnau Tordera i David Verdaguer. Músics: Arnau Burdó, Jaume Coll, Maiol Montané i Arnau Tordera (Obeses). Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 16/04/15. Fotografia: (c) Ros Ribas.

Deixa un comentari