Molar - Quim Bigas - (c) Marti Albesa

Festival TNT: Molar

Quan era petita, la meva mare sempre em deia que havia d’escoltar amb atenció aquells que en sabien més que jo d’alguna cosa. És un consell que sempre m’ha anat bé i que sempre procuro posar en pràctica. Per exemple: jo no tinc ni idea de dansa. No em sap greu dir-ho, no n’he vist gaire, les vegades que ho he intentat ha estat un desastre (no he sapigut triar) i més d’una vegada he pensat que, senzillament, no era per a mí. Però fa poc vaig tenir el plaer de conèixer en Jordi Sora qui, a més de ser encantador, en sap un munt de dansa (us recomano el seu blog Escena de la memòria) i li vaig demanar que em recomanés alguna cosa, tenint en compte tot el que us acabo de explicar. Ell va pensar-ho un moment i em va dir, ves a veure al Quim Bigas. I això vaig fer.

I, òbviament, la va encertar. Quim Bigas és un ballarí magnètic, que connecta amb el públic com un flautista d’Hamelin i aconsegueix gairebé per art de màgia ocupar tota una plaça (en aquest cas, la Vella de Terrassa) i fer que centenars de persones quedin primer hipnotitzades i després el segueixin en una progressió eufòrica on, entre altres coses, saltaran i cantaran Felicità de Romina i Albano. Ahí es nada.

I això ho aconsegueix ballant. Al principi sense música. I molant, perquè Molar, mola molt. I, com ell mateix planteja a l’inici de l’espectacle, nosaltres molem més quan els que ens envolten també molen. Amb moviments fluids i moderns, un ritme trepidant, un somriure als llavis i una mirada transparent que busca els ulls del públic, Quim Bigas ens planteja que és la felicitat, quins són els seus ingredients, com es diferencia de l’eufòria o la melangia i, per sobre de tot, ens fa ser una mica més feliços durant una hora.

No sé si em convertiré en espectadora de dansa o si només em dedicaré a picotejar la cartellera de tant en tant. El que sí sé és que estaré atenta a les recomanacions del Jordi Sora. Moltes gràcies!

Molar

Un treball de Quim Bigas Bassart. Assistència de moviment: Søren Linding Urup. Veus: Toni Nievas, Raquel Tomàs, Javier Cuevas i Cristina Hernández Cruz.

Una producció de Quim Bigas amb Suport a la Creació/Laboratoris de Moviment de Fira Tàrrega, El Graner i la col·laboració de Nau Estruch de Sabadell.

Sala: Plaça Vella, Terrassa. Data: 01/10/2016. Fotografia: (c) Marti Albesa.

Deixa un comentari