Et planto - El vol del pollastre - (c) Lidia Capitán

Et planto

No és estrany que de les escoles i cursos de teatre sorgeixin grups estables i professionals. De fet, és força normal, on sinó pots arribar a conèixer gent amb les mateixes inquietuds? I aquest és l’origen de la companyia El vol del pollastre: els cursos de l’Aula de teatre de Banyoles. Creada l’any 2009 i amb uns quants espectacles al seu historial va portar aquest Et planto al Temporada Alta de 2015. No està pas malament per una companyia integrada per gent tan jove.

Et planto neix d’improvisacions dels actors però compta amb la dramaturga Clàudia Cedó (a qui la majoria de nosaltres vam descobrir amb la magnífica Tortugues), per donar forma al conjunt. No són males credencials però, malgrat la originalitat de la narració en alguns punts, la història no acaba de quallar.

Et planto segueix certa corrent dels darrers anys de fer comèdies romàntiques amb tocs dramàtics. Són aquestes històries d’amor que es centren en els episodis més foscos i menys memorables de qualsevol relació per a aconseguir que, d’aquesta manera, l’amor brilli més en el seu triomf final. En aquest cas, la Júlia acaba de deixar el Miquel senzillament perquè l’avorreix. Ella vol aventures i ell només vol viure tranquil.

El tret més original del muntatge radica en el fet que, mentre la Júlia és única sobre l’escenari, el Miquel està desdoblat en tres actors que, d’alguna manera, representen les diferents facetes i contradiccions d’aquest personatge que lluita per recuperar l’amor perdut. Malauradament, a mida que avança la història, aquest desdoblament és cada vegada més redundant i els tres “Miquels” esdevenen més i més un de sol amb un eco constant. Un bon recurs còmic i dramàtic per a la posada en escena, però francament desaprofitat a l’hora de presentar els matisos del personatge.

Pel que fa a la trama, Et planto conté una dosi de fantasia força alta, i quan dic fantasia no vull dir que la història sigui inversemblant (que una mica també ho és) sinó que fa servir recursos del món de la fantasia per fer avançar la trama. Recursos màgics que, en alguns moments, estiren la corda fins al punt de fer trontollar la suspensió de la incredulitat. Aquest excés de fantasia combinat amb l’abús dels recursos cinematogràfics (sobretot els montages amb música que alentien el ritme de la narració) i unes interpretacions correctes però potser massa monolítiques fan que el conjunt resulti solvent però irregular. Un cop et deixes portar, la història funciona i resulta entretinguda però et quedes amb la sensació que podria haver donat més.

D’altra banda, cal destacar una excel·lent posada en escena amb una escenografia senzilla i molt adient a les necessitats del text i un ús interessant de les projeccions, la música i les llums.

Que un grup de teatre nascut a Banyoles, format per joves i que crea els seus propis espectacles arribi a estrenar al Temporada Alta i a una sala de Barcelona sempre és una bona notícia. Potser Et planto no és una obra del tot rodona però el que està clar és que ningú no pot dubtar del seu mèrit.

 

Et planto

Direcció i dramatúrgia: Clàudia Cedó. Intèrprets: Genís Casals, Eduard Serra, Arnau Nadal i Júlia Falgàs. Il·luminació i so: Lluís Robirola. Escenografia: Koko Nadal. Il·lustració i disseny gràfic: Andrea Zayas. Animació: From Zero. Música: Lluís Robirola, Marc Company, Jordi Sobirà i V&L. Vestuari: Júlia Falgàs. Producció tècnica: Arnau Nadal. Distribució: Genís Casals i Marta Martí. Comunicació: Eduard Serra. Enregistrament audiovisual: Josep Sarquella. Amb la col·laboració: Pep Vila i Alba Carretero. Producció: El vol del pollastre.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 10/02/16. Fotografia: Lidia Capitán.

Deixa un comentari