Esmorza amb mi - (c) Sandra Roca

Esmorza amb mi

Començaré dient que no vaig connectar en cap moment amb els protagonistes d’Esmorza amb mi. Crec que és just dir-ho de sortida perquè, per gaudir d’aquesta obra, com de qualsevol que utilitzi el seu text per exposar una tesi, la que sigui, cal aquesta connexió, i jo no la vaig sentir.

Vaig decidir no refrescar Sé de un lugar (la vaig veure fa tant de temps que només recordo la sensació que vaig tenir, però ni una paraula) per poder gaudir d’Esmorza amb mi sense apriorismes i sense que el record d’aquella influís en aquesta però, malgrat això, quan vaig sortir, el primer que vaig pensar va ser: “aquesta vegada no m’ha passat”. 

Vaig trobar els protagonistes d’Esmorza amb mi massa capficats en si mateixos, massa preocupats per sentir-se culpables, buscar excuses o racionalitzar les seves irracionalitats i massa poc per assumir responsabilitats o mirar els altres. Els seus laments em sonaven a problemes del primer món i les seves idees sobre l’amor, malgrat presentar-se com a modernes, em van semblar atrapades en una idea d’amor romàntic, immadur i egoista poc interessant. Així, la única cosa que em va mantenir enganxada a la història van ser els intèrprets.

I és que Esmorza amb mi té un repartiment de primera. D’una banda, Anna Alarcón i Xavi Sáez, que ja ens van enamorar a Sé de un lugar i que si per alguna cosa es caracteritzen és per deixar-se la pell en escena. De l’altra, Mima Riera i Andrés Herrera, dos intèrprets pels que sento debilitat perquè sempre que els veig treballar fan que se’m remogui alguna cosa per dins.

Amb una posada en escena que recordava un teatre d’operacions (sobretot a l’inici, quan trobem Alarcón sobre una llitera al centre, rodejada per les grades), però que, malgrat l’espai central, semblava pensada per ser vista des d’una grada en concret (us recomano que, si hi aneu i no voleu haver-vos d’anar girant per veure algunes escenes trieu la grada que us queda a la dreta entrant), Iván Morales demostra ofici i talent com a director, aportant ritme i cos a un text que basa el seu relat en converses i teories.

Esmorza amb mi és un tractat sobre l’amor i el desamor que proposa un panorama de soledats compartides, solucions fàcils i aforismes de Confuci. Un text que destil·la tristesa i un cert desencant, amb unes interpretacions sòlides i entregades. 

 

Esmorza amb mi

Autoria i direcció: Iván Morales. Repartiment: Anna Alarcón, Andrés Herrera, Mima Riera i Xavi Sáez. Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú. Vestuari: Míriam Compte. Música i disseny de so: Clara Aguilar. Moviment: David Climent. Construcció d’escenografia: Óscar Hernández (ou). Fotografia: Sandra Roca i Ona Millà. Disseny gràfic: Marc Rios. Producció: Clara Aguilar. Ajudant de direcció i producció: Ona Millà. Assistent de direcció i cos: Carla Tovías. Una producció de losMontoya (pantalla & escena). Amb la col·laboració de la Sala Beckett. 

Sala: Sala Beckett. Sala de Baix. Data: 23/05/2018. Fotografia: (c) Sandra Roca.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada