El procés, com els gats, sembla que té set vides (o set mil). Sempre que sembla que s’acaba, muta per tornar a començar, en una espiral a la que, personalment i ara per ara, no li veig final. Però una cosa està ben clara, els fets de setembre i octubre de 2017 seran per sempre més un punt d’inflexió, un moment que, d’aquí uns anys, segurament observarem d’una altra manera però que, ara per ara, encara ens cou a la pell.

Per això només puc aplaudir la iniciativa del Teatre Lliure de demanar a un bon grapat de dramaturgs que escrivissin una sèrie de peces breus amb aquesta coïssor a la pell, amb aquest batibull de sentiments escara frescos, per conservar una instantània d’aquest moment, per quan, d’aquí uns anys, algú vulgui intentar comprendre com es va viure, tingui alguna cosa més que els relats dels mitjans. L’art per explicar la vida. Quina millor manera.

L’experiència es va articular en dues sessions i, malauradament, jo només vaig poder anar a la segona, però la combinació de punts de vista, sentiments i sensacions em va semblar magnífica.

La nit va arrencar amb un text de Lali Álvarez interpretat per Imma Colomer que, mitjançant la història d’un desnonament deixava ben clar, i de manera tan combativa com elegant, dos conceptes: per què estem fent el que fem (per aconseguir viure a un estat molt més just i social) i com pensem fer-ho (tots junts, al carrer).

Després, Llàtzer Garcia va donar veu (amb l’ajut d’Ivan Benet) a tots aquells que, passada l’emoció i l’entusiasme gairebé físics de l’1 d’octubre, han perdut la flama. Aquells que els agradaria sentir a les venes l’entusiasme que veuen en altres, però que no se’n surten.

El tercer text el signava Cristina Clemente, que tirava d’humor per explicar quelcom que, almenys a mi, em va resultar molt familiar: la contradicció entre voler ser comprensius, inclusius, demòcrates i respectuosos, i la necessitat gairebé física de tancar files i bloquejar persones a Facebook i Twitter per no sentir discursos que no van amb nosaltres. Júlia Barceló i Laura Conejero donaven vida a dues mestres molt preocupades que confessen els seus “pecats” a l’hora del cafè. Van estar magnífiques.

A continuació, Clàudia Cedó va presentar dos personatges creats en col·laboració amb dues persones amb autisme i interpretats per Alejandro Bordanove i Miquel Gelabert. La història es centrava en el president d’un país inventat que discuteix amb el seu secretari quina és la millor manera de seguir en el càrrec. Potser creant un enemic interior?

Helena Tornero va mostrar-nos a una manifestació la contradicció entre l’activisme de tota la vida (Manar Taljo) i la burgesia que mai no havia sortit al carrer (Alicia G. Reyero), la contraposició entre qui demana revolució i qui només crida independència, i hi sumava el conflicte d’uns refugiats (Ahmad Alhamsho) que han viscut a les seves carns aquesta revolució (i el seu fracàs) i que, precisament per això, poden empatitzar amb la nostra.

Va tancar la nit Sergi Belbel amb Laura Conejero i Alejandro Bordanove interpretant una mestra i un antiavalots a la porta d’una escola. Davant els nostres ulls veurem les recances, les pors i els prejudicis de tots dos i, sobretot, l’autoconvenciment del policia al respecte de que qui té davant no és una pobra dona que li recorda la seva mare sinó una sediciosa.

En conjunt, una nit plena de bons textos, magnífiques interpretacions (malgrat tractar-se “només” de lectures dramatitzades) i la sensació d’estar una mica menys sols. Ara, res no m’agradaria més que poder tenir a casa aquests textos per recuperar-los d’aquí uns anys. Qui s’anima a editar-los?

En procés, 2

Coordinació: Joan Yago. Director de la sessió: Iban Beltran. Ella de Lali Álvarez – Imma Colomer. Només una veu de Llàtzer Garcia – Ivan Benet. Supremacistes de Cristina Clemente – Júlia Barceló i Laura Conejero. Capità Mandrake de Clàudia Cedó – Alejandro Bordanove i Miquel Gelabert. You Say You Want a Revolution d’Helena Tornero –  Ahmad Alhamsho, Alicia G. Reyero i Manar Taljo. La solitud de l’u de Sergi Belbel – Alejandro Bordanove i Laura Conejero.

Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 19/02/2018.