Els veïns de dalt

Després de l’experiència de Mammón el dia abans, reconec que Els veïns de dalt no va impressionar gaire. Però seria profundament injust comparar-les. L’òpera prima de Cesc Gay és una comèdia romàntica amb tints de melodrama sense més aspiració que fer-nos passar una bona estona al teatre i arrencar-nos el riure en més d’una ocasió. I això ho aconsegueix.

Els veïns de dalt guarda certs paral·lelismes inevitables amb Qui té por de Virgina Woolf? Dues parelles, una en el moment més dolç de la relació i l’altra en un moment de crisi, on els crits i les bronques són el pa de cada dia, es reuneixen per a un sopar informal a casa dels segons. Tots quatre són veïns que saben més del que haurien de saber els uns dels altres gràcies als tabics de construcció moderna que resulten un pèssim aïllant acústic.

La trama és fluïda; el ritme, adequat, i les interpretacions, com us podeu imaginar només llegint els noms, més que bones. Jo em quedo amb el meu estimat Pere Arquillué i la vis còmica de la Nora Navas.

Els veïns de dalt és la típica comèdia que pot agradar a tothom i que té tots els números de convertir-se en l’obra recomanada, aquella que menciones quan algú demana consell per anar al teatre a veure “alguna cosa, així, divertida”. Un èxit de manual.

Els veïns de dalt – Autor i director: Cesc Gay. Repartiment: Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico. Sala: Teatre Romea. Data: 12/05/15. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.