Els guapos són els raros - (c) May Zircus.

Els guapos són els raros

Encara estic recuperant espectacles que se’m van passar la temporada passada i és que amb la oferta actual (sobretot de sales alternatives) és francament impossible arribar a tot. Donem gràcies als exhibidors que recuperen les “perles” i les retornen a la cartellera. Així els menys espavilats (com servidora) tenim una segona oportunitat.

Els guapos són es raros em va encantar. Un dels motius, n’estic segura, va ser el fet que em va resultar extremadament fàcil identificar-me amb els protagonistes. Si vosaltres també éreu dels “raros” de l’institut no ho dubteu, aquesta és la vostra obra. Si éreu dels guais… bé, crec que també la gaudireu. Enric Cambray aconsegueix enamorar-nos d’aquest trio de losers que l’única cosa que volen és acabar l’institut fent quelcom memorable. Les seves pors, els seus somnis i la seva poca traça els converteixen en personatges entranyables i amb molta força. Jo ja era fan seva abans que acabés la primera escena.

Estem davant d’una comèdia àgil, molt actual (tant que no sé si algú podrà entendre-la d’aquí a 20 anys), carregadíssima de referents i picades d’ullet a la cultura pop i, per sobre de tot, divertidíssima. Els tres protagonistes ho donen tot en el seu paper d’adolescents desorientats i, fins i tot, assistim a un genial número de claqué amb música de The Wild Party!

D’altra banda, el text conté nombrosos moments on es trenca la quarta paret i apareix el director, o el públic adquireix protagonisme. De fet, us recomano que si penseu anar-hi arribeu amb el nom del vostre ídol ben clar al cap perquè serà la primera cosa que us preguntin…

 

Pregunta a Els guapos són els raros

 

Tot plegat una obra d’allò més recomanable (sobretot per a aquells que estem en la trentena) si el que voleu és riure de valent i passar una bona estona. Hi ha extra pels fans de Manel (entre els quals no em compto, per cert).

PS. Després de quedar-me una estona en blanc, no se’m va ocòrrer res més que posar que el meu ídol era Jonathan Larson. Quan ho van mencionar a sobre l’escenari crec que em vaig convertir en la rara entre els raros. Sort que era anònim!

 

Els guapos són els raros – Autor i director: Enric Cambray. Repartiment: David Anguera, Martí Salvat, Ricard Farré i Enric Cambray. Sala: Versus Teatre. Data: 18/09/13. Fotografia: (c) May Zircus.

Deixa un comentari