El sexe dels àngels - Sala Muntaner

El sexe dels àngels

Confeso que El sexe dels àngels no va resultar ser res del que jo esperava. Cosa que va resultar genial. Els resums, crítiques i resenyes que m’havien arribat, parlaven d’una obra sobre sexe i discapacitats físics, i el meu cervell imaginava quelcom de molt sórdid o, més aviat, “almodovarià”, estrany i, fins i tot, pervers.

Però vet aquí que comença l’obra i a dalt de l’escenari veiem una drag queen imponent i atractiva ballant un cha-cha-cha amb una noia disfressada de mariner. I el número de ball és divertit i animat, molt “revistero”. I en el moment en el que ja se’t mouen els peus descobreixes que la drag queen és deficient visual (només s’hi veu una miqueta d’un ull) i la noia-mariner mou amb dificultat la meitat dreta del cos com a consequència d’un ictus. Ho descobreixes perquè t’ho diuen. Però ja no importa. Ja has conegut els personatges i vols saber què els passa.

El sexe dels àngels és una comèdia lleugera, un vodevil, un divertimento, però també una obra valenta que posa a dalt d’un escenari actors amb diversitat funcional i ens mostra personatges que no encaixen en el paradigma del que es pot considerar “normal”. I ho fa sense grans gesticulacions, tractant la història amb tota normalitat, com ha de ser. I quan acaba l’obra no tens la sensació de que t’han fotut un sermó sobre la bondat o la solidaritat. Quan acaba l’obra t’ho has passat bé, has rigut i, sí, també has pensat una mica.

Jo, personalment, no li puc demanar més a una obra de teatre.

 

El sexe dels àngels – Autor i director: Emili Corral. Repartiment: Rosa Cadafalch, Adolfo Colmenares, Eladio Herranz, Andreu Sans, Judit Saula (amb l’assessorament d’Isabel Palomeque). Sala: Sala Muntaner. Data: 11/05/12.

Deixa un comentari