Cartell de El rei borni

El rei borni

Era tant fàcil fer-ho malament que el muntatge de Marc Crehuet encara té més mèrit. Tocar un tema com el de les pilotes de goma com a mitjà de dissolució de manifestacions demostra que hi ha ganes de parlar de l’aquí i l’ara, de fer un teatre no proper sinò enganxat totalment a l’actualitat. Es tendeix a pensar que és massa difícil analitzar el món en què vivim perquè estem submergits en ell, ens envolta, i no podem ser objectius. Tot i així, Marc Crehuet demostra que, com a mínim, es pot intentar, i construir, de passada, un text teatral amb tots els ingredients per a convertir-se en un èxit de públic.

El rei borni no és pas un text facilón de bons i dolents. Partint d’uns personatges necessàriament estereotipats ens anem endinsant mica en mica en les seves realitats. D’una banda, un mosso de la brigada mòbil (un antiavalots, vaja) que acaba de buidar un ull en una manifestació. De l’altra, el màxim exponent de modernet barceloní neohippy, carregat de discurs i bonisme, que acaba de perdre un ull en una protesta. Quan els dos personatges es coneguin es veuran obligats a replantejar-se les seves postures i, especialment el policia, entrarà en una crisi de fe en el sistema, que no deixa de ser la que patim molts de nosaltres en el nostre dia a dia.

Per acabar d’arrodonir la situació tenim una mena de cor, una veu, un crit que s’escola pels racons repetint el discurs oficial dels polítics i els mitjans. Unes paraules que acaben resultant agobiants i irritants, que fan venir ganes de trencar alguna cosa. En Xesc Cabot fa una tasca difícil (i molt ben feta) en el seu paper d’home invisible que sobrevola tota l’acció amb el seu discurs monocorde.

D’altra banda, tot el repartiment es deixa la pell (com no potser de cap més manera a la FlyHard) amb menció especial per l’Alain Hernández i la Betsy Túrnez. Ell clava el seu paper de mosso (fins i tot en els més petits gestos) i ella ens regala un paper de noia de barri sense caure en el tòpic fàcil.

El rei borni és un text necessari, que fa reflexionar, que fa riure (de fet és una gran comèdia negra) però, sobretot, és una boníssima obra de teatre en el seu conjunt que, esperem, passi a una sala més gran per seguir aconseguint l’èxit que mereix.

 

El rei borni – Autor i director: Marc Crehuet. Repartiment: Xesc Cabot, Miki Esparbé, Alain Hernández, Ruth Llopis i Betsy Túrnez. Sala: SALAFlyHard. Data: 09/04/13.

Deixa un comentari