El llarg dinar de Nadal

El dinar de Nadal. Aquell moment que es repeteix una vegada i una altra en les nostres vides amb millor o pitjor fortuna. Hi ha gent a qui li encanta el Nadal i viu per aquests dinars anuals; altres ho considerem una d’aquelles coses que ens toca fer per la família. En qualsevol cas, tots tenim una imatge d’aquests moments i som conscients del rol de cadascun dels membres de la família en aquests dinars. De fet, vist en perspectiva tots els dinars de Nadal són més o menys el mateix, només canvien els personatges (n’hi ha que arriben de nou, n’hi ha que ens deixen) i alguns petits detalls. I aquesta és exactament la idea darrera de El llarg dinar de Nadal.


La història d’una família en noranta dinars de Nadal, diu el cartell. Una família com tantes altres, amb els seus naixements i les seves morts, amb les tietes solteres i els fills rebels, amb les seves rutines i costums, amb tot el que es pot esperar en aquests casos. I tot això en només una hora. Com s’ho fan? us preguntareu. Doncs jo crec que fan màgia.

Amb petits detalls, frases que es repeteixen, variacions de moviment gairebé imperceptibles i una quasi total absència d’elements externs (no trobareu gaire escenografia, ni maquillatge, ni perruques) els actors envelleixen literalment davant dels nostres ulls mentre passen els minuts i els anys a la família Bayard. Una feina actoral i de direcció totalment impressionants, plenes de matisos i executades amb precisió mil·limètrica, que et deixen bocabadat a la cadira.

Però no us deixeu enganyar pel seu plantejament senzill i la seva aparent innocència. El llarg dinar de Nadal és un text que, almenys a mi, em va commoure moltíssim. De fet, em va omplir d’un enorme sentiment de melangia i tristor que em va acompanyar tot el vespre. Perquè El llarg dinar de Nadal ens enfronta al pas del temps amb una cruesa implacable. Una hora per veure i entendre en la nostra carn el que vol dir créixer, envellir, casar-se i formar una família. Una hora que, almenys a mi, em va recordar perquè ja no m’agraden els dinars de Nadal. El millor text que he trobat mai sobre la pèrdua.

En resum, un muntatge d’allò més recomanable.

El llarg dinar de Nadal – Autor: Thornton Wilder. Traducció: Víctor Muñoz i Calafell. Director: Alberto Díaz. Repartiment: Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodríguez Soto i Joan Solé. Sala: Círcol Maldà. Data: 26/11/14. Fotografia: (c) Roser Blanch.

Comparteix aquesta entrada a:

3 Comments

  1. Pingback: Lliga de teatre: Tercera jornada - Somnis de teatre

  2. Pingback: La col·lecció - Somnis de teatre

  3. Pingback: Premis Butaca 2015, la gala - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.