El despertar de la primavera

El despertar de la primavera

Després de llegir una mica sobre l’obra original en què es basa El despertar de la primavera (Frühlings ErwachenFrank Wedekind, 1890) he de reconèixer que em sorprèn que algú pensés que això es podia convertir en un musical de Broadway

Ens trobem davant d’una obra de teatre que va generar un gran escàndol a l’Alemanya de finals del segle XIX perquè parlava de la pubertat i incloïa escenes de masturbació, homosexualitat, sadomasoquisme, violació, suïcidi i abortament, a part de tenir un protagonista ateu. Associar totes aquestes imatges a un musical no sembla una tria òbvia però, un cop vist, he de dir que, no només funciona, sinó que sembla pertinent en aquest temps i aquest món nostre (i més des de la victòria de Trump, que promou l’abstinència com a mètode anticonceptiu i preveu retallar els drets reproductius de les dones en general, com si volgués tornar al segle XIX a velocitat escandalosa).

El Teatre Gaudí acull amb bon criteri aquest musical que, tot i que podria exhibir-se en qualsevol teatre del Paral·lel (el bon nivell que gasta ho permetria), s’ha adaptat a petit format per tenir una oportunitat a la cartellera. Un musical amb un repartiment molt ampli, música en directe i un talent innegable.

Amb una escenografia mínima, que es redueix a unes caixes de fusta negra que funcionen com a tamborets, taules i qualsevol altre element, i uns guixos per escriure-hi a sobre, El despertar de la primavera s’ho juga tot al talent dels seus intèrprets i unes inesperades coreografies de dansa contemporània que trenquen amb el look d’època del repartiment. Un repartiment jove (acompanyat de dos intèrprets de solera que fan tots els papers de l’auca: Mingo Ràfols i Roser Batalla) que canta, balla i interpreta a mig pam del públic en totes direccions. Un repartiment que pren riscos i que s’entrega en cadascuna de les escenes, amb unes veus equilibrades i perfectament afinades.

El despertar de la primavera és un musical que ens transporta enrere 100 anys per parlar, paradoxalment, de problemes ben actuals. És cert que la nostra educació sexual ha millorat força des d’aleshores, però la sensació de no encaixar en el món dels adults, de sentir-se atrapat en unes aspiracions que no són pròpies i, d’altra banda, l’auge generalitzat de la ultradreta més rància que potser desitjaria tornar a aquells temps més “endreçats” converteixen aquest muntatge en obligatori. La seva bona factura el converteix en tot un plaer. No us el perdeu.

 

El despertar de la primavera (Spring Awakening)

Basat en l’obra de Frank Wedekind. Llibret i lletres: Steven Sater. Música: Duncan Sheik. Direcció: Marc Vilavella. Adaptació catalana: David Pintó. Repartiment: Elisabet Molet, Laura Daza, Jana Gómez, Clara Solé, Mireia Coma, Clara Gispert, Marc Flynn, Eloi Gómez, Dídac Flores, Marc Udina, Roc Bernadí, Àlex Sanz, Bittor Fernández; amb la col.laboració especial de Roser Batalla i Mingo Ràfols interpretant els personatges adults (Rosa Vila: alternant). Músics: Xavi Viader, Quim Magnet, Berenguer Aina, Emiliano Roca, Alejandro Fränkel, Gustavo Llull, Marc Garcia Rami, Marta Sala, Raúl Heredia, Nacho López, Marc Santó. Direcció musical: Gustavo Llull. Coreografia: Ariadna Peya.  Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena. Disseny d’il·luminació: Daniel Gener. Disseny de so: Dani Seoane. Orquestracions: Duncan Sheik. Arranjaments vocals: AnnMarie Milazzo. Orquestracions de cordes: Simon Hale. Ajudant de direcció: Eva Serrasolses. Entrenament vocal: Sònia Rodríguez. Tècnic de so: David Codina i Raúl Moreno. Tècnic de llums: Albert Giner. Ajudant escenografia: Anna Piqué. Confecció del vestuari femení: Maria Rosa Busqué. Construcció escenografía: Miquel Giménez. Producció: Teatre Gaudí i Origen Produccions. Direcció de producció i màrqueting: Rubén Yuste. Ajudant de producció: David Puig. Premsa i comunicació: TGB. Disseny logotip, programa de mà i aplicacions diverses: Ander Soto. Disseny del cartell, fotografia i vídeo: Fran Granada. Community manager: Juan Carlos López. Patrocinadors: Rodelas Perruquers, Montibello, Dance esCool, Escola Memory, Mithos i Moritz.

El despertar de la primavera es presenta gràcies a un acord especial amb Music Theatre International (MTI).

Sala: Teatre Gaudí. Data: 25/01/2017. Fotografia: (c) Fran Granada.

Deixa un comentari