El fotoperiodisme i, especialment, el fotoperiodisme que es du a terme en zones de conflicte em fascina. És una d’aquelles professions que semblen somniades per un novel·lista. Homes i dones que amb una càmera al coll s’enfronten a la realitat i la transmeten sense paraules, només amb imatges.
I aquest és el tema d’El color de la llum, una obra de teatre verbatim que neix de les paraules textuals (això és el teatre verbatim, teatre que fa servir les declaracions literals dels protagonistes d’uns fets o d’una investigació de caire més aviat periodístic) dels fotoperiodistes Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Marta Ramoneda, recollides en entrevistes i muntades per Ferran Joanmiquel, que també signa la direcció.
En un espai que integra el públic i amb el suport d’una pantalla per mostrar-nos les imatges que protagonitzen tot sovint el relat, els fotoperiodistes (interpretats per Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martinez) exploren la seva feina des de tots els punts de vista i es fan i es responen preguntes que tots ens hem fet alguna vegada en contemplar les fotografies dels diaris (i altres que potser mai no se’ns han acudit). Quina implicació té el fotògraf amb les persones i les realitats que fotografia? De què serveix la seva feina? En quines condicions es fa? El que retrata és la realitat o és una realitat esbiaixada? Com construeix el fotoperiodista el seu relat? Quins són els seus condicionants?
Les històries més crues s’intercalen amb moments més reflexius i algun fins i tot còmic (el relat del fotògraf que va cobrir la invasió de Perejil mereixeria una comèdia pròpia) per formar un tapís que aconsegueix donar una visió de conjunt, variada, totalment subjectiva però plena de veritat, del que ha estat i és avui en dia, no només la tasca del fotoperiodista sinó del periodista, en general.
El color de la llum torna a mostrar-nos la potència i l’interès del teatre documental com a eina per descobrir-nos idees, temes i realitats, un gènere que, sortosament, gaudeix de bona salut a la nostra ciutat i que, personalment, sempre em deixa bon gust de boca.