Ego - Sala Flyhard

Ego

Una de les coses que més m’agraden de la sala Flyhard (i que espero que no es perdi amb el canvi de direcció) és el seu afany per estrenar obres que parlen de l’ara. Les seves històries i els seus personatges són contemporanis, ens podem identificar amb ells. En el cas d’Ego, la meva connexió amb el que passava en escena va ser gairebé instantània: personatges enganxats a comprovar la pantalla del mòbil? Culpable.

El plantejament d’Ego em va semblar molt interessant. El disseny d’aquesta aplicació que et coneix millor que tu mateix, l’addicció, el desig de delegar la responsabilitat personal, tots els temes i l’angle com s’enfoquen em van resultar interessants, i el punt de comèdia del text estava molt ben portat. L’únic però, per mi, va ser el final. L’autor sap el que vol explicar però sembla que no sap com acabar la història (val a dir que no tenia un final fàcil, la pròpia evolució dels fets portava inevitablement a un carreró sense sortida). Tanmateix, el muntatge en general funciona bé i la història té prou gràcia com per  mantenir el suspens. Personalment, em va agradar molt el personatge del friqui que interpreta Xavi Francès. Les seves teories de la conspiració em van resultar totalment hilarants (sí, ho confeso, sóc fan total dels teòrics de la conspiració i els seus deliris, no ho puc evitar).

Ego és una d’aquelles obres amb una història que enganxa. Una bona comèdia que fa riure però que també convida a reflexionar sobre nosaltres mateixos i l’ús que fem de la tecnologia. Imprescindible per als addictes a l’smartphone i altres drogues electròniques!

 

Ego – Autor i director: Marc Angelet. Repartiment: Nadina Campàs, Oriol Casals, Xavi Francès i Pablo Lammers. Sala: SALAFlyHard. Data: 20/12/13.

Deixa un comentari