Dolore sotto chiave - (c) Attilio Ulise.

Dolore sotto chiave

Ja us avançava quan parlava en aquest blog de Le voci di dentro que no pensava perdre’m cap dels muntatges italians que ha programat enguany el Teatre Lliure. Doncs bé, ahir dissabte va arribar la segona entrega.

Sota el títol genèric de Dolore sotto chiave, vam poder gaudir de tres peces breus. Una obertura adaptada en vers i en napolità del relat de Luigi Pirandello I pensionati della memoria i dues peces breus d’Eduardo de Filippo, Dolore sotto chiave i Pericolosamente. Tots tres textos (difícils de veure en escena degut a la seva curta durada) tenen en comú un element, la mort, i un tractament, l’humor negre.

Com a fan de De Filippo i de l’humor negre ja us podeu imaginar com vaig gaudir a la sala de Gràcia del Lliure.

Després de la breu obertura en la que un enterramorts ens parla (gairebé ens canta) de la seva experiència amb els morts, passem a conèixer la història de Rocco i de la seva germana Lucia. A Dolore sotto chiave, De Filippo presenta una idea perversa i increïblement divertida. Què passaria si algú ens amagués durant un any la mort de la nostra parella? Això és el que li passa a Rocco. Durant un any ha cregut que la seva dona agonitzava sense poder veure-la, quan en realitat ja estava morta. I ara què? On queda el seu dol? I la seva pena? Estem davant d’un acte de misericòrdia de la seva germana, que ha intentat parar-li el cop? O més aviat de l’acte més inhumà imaginable? Amb moments totalment hilarants, converses surrealistes i un ritme impecable, Dolore sotto chiave presenta una peça carregada d’humor negre i on descansa una crítica descarnada contra la caritat malentesa i les ingerències socials.

D’altra banda, a Pericolosamente, peça molt breu, amb prou feines 20 minuts, trobem un matrimoni on totes les disputes es resolen literalment a trets. Amb un sentit de l’humor totalment pervers, De Filippo retrata un matrimoni “tradicional” on l’home és incapaç d’exercir les seves suposades funcions sense engegar-li uns quants trets a la seva dona. Un sistema que, pel que sembla, està començant a copiar tot el barri. De nou trobem una crítica ben àcida i carregada de mala baba contra la societat del moment.

Sobre l’escenari, tres actors masculins (un d’ells, Luciano Saltarelli, interpreta els papers femenins accentuant així el to una mica dantesc del muntatge) que destaquen per la seva intensitat, tan italiana, i una dicció magnífica.

L’espectacle, com a conjunt, funciona a la perfecció (si exceptuem el canvi d’escenografia entre les dues peces que va resultar una mica accidentat). Els tres textos encaixen com un guant i ens regalen un espectacle complet, divertit i interessant. Una gran elecció per part del Teatre Lliure. Tot un plaer.

 

Dolore sotto chiave – Autor: Eduardo de Filippo. Director: Francesco Saponaro. Repartiment: Tony Laudadio, Luciano Saltarelli i Giampiero Schiano. Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 07/03/12. Fotografia: (c) Attilio Ulise.

Deixa un comentari