Les Liaisons Dangereuses - (c) Donmar

Connexió Londres: Les Liaisons Dangereuses (National Theater Live)

Dijous passat vaig tornar a anar als Cinemes Icària a veure un muntatge ofert pel National Theater Live. Un cop més, la qualitat de la gravació i el so van ser més que excel·lents i em van confirmar que seguiré repetint una vegada i una altra. En aquesta ocasió el text era un que m’agrada especialment, una nova adaptació de Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos.

El suposat plat fort del muntatge era la possibilitat de veure l’actor Dominic West (més conegut com el McNulty de The Wire) en el paper de Valmont, però la veritat és que West va ser, sens dubte, el bluf de la nit. Incapaç de trobar-se còmode dins la roba d’època i incapaç de mostrar cap mena de matís en la interpretació, el seu únic mèrit va consistir en no aconseguir esguerrar del tot l’excel·lent feina de les seves partenaires femenines.

I és que el mateix adaptador, Christopher Hampton, afirmava en el clip introductori abans de l’obra que ell veia Les amistats perilloses com un text feminista. I el cert és que l’espectacle anava totalment a favor d’aquesta idea, cedint tota la responsabilitat als personatges de MerteuilTourvel, Cécile i Rosemonde, i fugint d’aquest costum tan estés de convertir Les amistats perilloses en “Les intenses aventures sexuals del machoman Valmont”. Per mi, que he vist més d’una adaptació més d’una vegada, va ser molt refrescant reexplorar les situacions i els personatges des de la perspectiva femenina, tant, que fins i tot vaig trigar una mica a adonar-me que l’adaptador havia modificat el final per deixar guanyar (per una vegada) a Merteuil.

Les Liaisons Dangereuses - (c) Donmar

Pel que fa a les interpretacions, tret del desastre de Dominic West, he de dir que em van encantar. Impossible no emocionar-se amb la Tourvel d’Elaine Cassidy, amb una contenció i una delicadesa que desarmaven; impossible no vibrar amb la  Merteuil de Janet McTeer, forta, dolenta i, alhora, fràgil. Només veure aquestes dones moure’s per l’escenari ja va valdre la pena l’entrada.

La posada en escena a tres vents, en petit format i amb una falsa il·luminació d’espelmes, acabava de crear l’ambient adient. I el vestuari, d’època però no excesivament recarregat, era d’autèntic luxe.

En resun, Les Liaisons Dangereuses podria haver estat un muntatge perfecte si els anglesos no haguessin cedit a la temptació de posar un televisiu a dalt de tot del cartell. I és que, qui es pot contenir quan del que es tracta és d’omplir platees (i cinemes a l’estranger)? Per pensar-hi.

 

Les Liaisons Dangereuses

Autor: Christopher Hampton, basat en l’obra de Choderlos de Laclos. Directora: Josie Rourke. Repartiment: Adjoa Andoh, Alison Arnopp, Theo Barklem-Biggs, Elaine Cassidy, Morfydd Clark, Edward Holcroft, Janet McTeer, Thom Petty, Jennifer Saayeng, Una Stubbs i Dominic West. Disseny d’escenografia i vestuari: Tom Scutt. Disseny de llums: Mark Henderson. Disseny de so: Carolyn Downing. Compositor: Michael Bruce. Coreògraf de baralles: Richard Ryan. Director de moviment: Arthur Pita.

Sala: Donmar Warehouse (Londres) / Cinemes Icària Yelmo (Barcelona). Data: 17/03/2016. Fotografia: (c) Donmar.

One thought on “Connexió Londres: Les Liaisons Dangereuses (National Theater Live)

Deixa un comentari