Hamlet - National Theater - (c) Johan Persson

Connexió Londres: Hamlet (National Theater Live)

Les pel·licules de ciència ficció ens van convèncer que a aquestes alçades del segle XXI els cotxes volarien i el viatge interestel·lar seria pura rutina. Admetem-ho, el cinema potser es va passar d’optimista, però no tot havia de ser dolent: el segle XXI ens ha portat les retransmissions teatrals. Lloats siguin els déus! Ara, per una mica més del preu d’una entrada de cinema (12,60 euros) pots veure muntatges estrenats a Londres sense haver d’agafar l’avió (més informació a ntlive.com).

Reconec que, en aquest cas, vaig tard. Aquesta meravella de la tècnica es va estrenar l’any passat. Jo vaig veure un anunci però vaig cometre l’error de no treure l’agenda i, així, em va passar la temporada sense adonar-me’n. I és que aquest sistema només té un problema: les representacions són úniques. Només es fan un dia en concret (no digueu que no us ho he avisat).

Però, és clar, aquest any el primer espectacle era ni més ni menys que el Hamlet protagonitzat per Benedict Cumberbatch. Si amb això no treia l’agenda…

I bé, el primer que cal dir és que la gravació era d’una qualitat magnífica. Ho comentàvem a la sortida: en molts casos estic convençuda que ho vam veure millor que els mateixos espectadors del Barbican. Sí, és cert que res no és equiparable a la sensació del directe del teatre (i jo no la canvio) però us asseguro que les gravacions del National Theater en són el millor subtitutiu. Bons enquadraments, un so impecable i, en general, un nivell d’excel·lència tècnica total. I (per suposat) amb subtítols!

Sobre la producció en si. Què puc dir… impressionant. La conjunció de molt de talent amb molts calers deu tenir com a resultat això (parlo en condicional perquè aquí, de talent, en tenim, però el tema calers ja és tota una altra història). Una escenografia espectacular que es transforma totalment al segon acte, un vestuari magnífic (que aguantava perfectament els primers plans de la càmera), personal d’escenari a tort i a dret que permetia que els canvis fossin àgils i a vista. És cert que potser hi ha algunes tries estètiques que no em van acabar de fer el pes (les joguines de Hamlet, el to d’Ofèlia a la primera part, algunes músiques), però, en general, el muntatge era d’un nivell al qual aquí no estem acostumats.

Pel que fa a Benedict Cumberbatch només puc dir que qualsevol lloança que rebi es quedarà curta. Deia Aída Pallarès a Twitter després de la funció:

I té tota la raó. És possible que Benedict Cumberbatch, amb la seva intensitat, els seus matisos i la seva lliçò absoluta d’interpretació ens hagi espatllat com a espectadors per sempre més. Beneït sigui.

La resta del repartiment està en general a l’alçada de les circumstàncies, amb menció especial per a Anastasia Hille (Gertrudis) i el seu relat de la mort d’Ofèlia que feia posar els pèls de punta, i Leo Bill i el seu Horaci carregat de personalitat.

Va ser tot un luxe poder gaudir a un preu més que raonable d’un espectacle d’aquesta qualitat que, d’una altra manera, senzillament, no hauria pogut veure. Jo repetiré segur, i a vosaltres us recomano que ho proveu, segur que us sorprèn.

 

Hamlet

Autor: William Shakespeare. Direcció: Lyndsey Turner. Repartiment: Barry Aird, Eddie Arnold, Leo Bill, Siân Brooke, Nigel Carrington, Ruairi Conaghan, Benedict Cumberbatch, Rudi Dharmalingam, Colin Haigh, Paul Ham, Diveen Henry, Anastasia Hille, Ciarán Hinds, Kobna Holdbrook-Smith, Karl Johnson, Jim Norton, Amaka Okafor, Dan Parr, Jan Shepherd, Morag Siller, Matthew Steer, Sergo Vares i Dwane Walcott. Escenografia: Es Devlin. Disseny de vestuari: Katrina Lindsay. Video: Luke Halls. Il·luminació: Jane Cox. So: Christopher Shutt. Música: Jon Hopkins. Moviment: Sidi Larbi Cherkaoui.

Sala: Barbican (Londres) / Cinemes Icària Yelmo (Barcelona). Data: 28/01/16. Fotografia: (c) Johan Persson.

Deixa un comentari