Confessaré que el principal motiu per anar a veure aquest Coriolà era el fet que estava protagonitzat per Tom Hiddleston. A part de teatrera sóc una persona culturalment dispersa (el que alguns anomenen una friqui) i Hiddleston interpreta el paper de Loki a les pelis de Marvel de Los Vengadores. Poques vegades puc combinar les meves dues vessants en un únic esdeveniment, així que no pensava perdre aquesta oportunitat.
I el cert és que, a diferència del que em va passar amb Dominic West a Les amistats perilloses el mes passat, Hiddleston no només no em va decepcionar sino que em va fascinar.
Coriolà no seria pas l’obra més lleugera de Shakespeare, la veritat, tampoc la més edificant. La seva trama està plena de violència, traïcions i de la política més bruta. I el seu tràgic final no rescabala ningú. El protagonista és un militar despietat i condecorat que topa amb la realitat de la política quan el proposen com a cónsul. Coriolà, una màquina de matar al camp de batalla, classista però, alhora, recte, no sap jugar a la política i acaba desterrat. Però Roma no té en compte que tenir aquest home d’enemic és massa perillós i que convèrcer-lo que no es vengi serà pràcticament impossible.
La posada en escena minimalista, escenari despullat amb només unes cadires metàliques, una escala de mà que es perd cap el sostre i una paret de maons on hi llegirem tota mena de pintades, deixava tota la responsabilitat en mans dels actors, que van brindar interpretacions fabuloses, carregades de força i de violència. I per sobre de tots, Tom Hiddleston, que apareix literalment banyat en sang en més d’una ocasió i mostra tal quantitat de matisos en el darrer tram, quan la seva familia va a demanar clemència pel seu poble, que era impossible no emocionar-se amb el seu trajecte emotiu.
Aquest Coriolà, que el National Theater Live va decidir recuperar de la temporada passada, va aconseguir convertir un text francament dens en una mena de thriller d’època sense perdre en cap moment l’essència de l’obra shakespiriana. Tenim molt per aprendre dels anglesos, sens dubte.