Borderline - (c) Severine Sajous

Connexió Londres: Borderline

Borderline va ser la darrera obra que vam veure a Londres i, segurament, una de les que més ens va impactar. Quan vam llegir la sinopsi vam tenir clar que no ens la volíem perdre, així que un dia abans d’agafar l’avió de tornada vam apropar-nos a The Cockpit, un petit teatre alternatiu fora del centre.

Borderline és un projecte de creació col·lectiva dut a terme per un grup format per cooperants i refugiats provinents de “la Jungla“, el campament improvisat a Calais, França, on centenars de persones esperaven la seva oportunitat per arribar a Regne Unit a través de l’Eurotúnel. El campament va ser desmantellat fa uns mesos, però unes quantes ONG sobre el terreny van realitzar tota mena d’accions amb els seus habitants, i el teatre va ser una d’elles.

Però la directora del muntatge, Sophie NL Besse, no volia fer un drama sinó una comèdia. Una història que copsés totes les dificultats a què s’enfronten els refugiats (no només sirians sinó també afganesos, sudanesos i més) des que surten de casa seva fins que arriben a un camps, però amb una mirada irònica, divertida i molt humana. Amb Borderline, en comptes de sentir llàstima per aquestes persones sentim empatia. Perquè no només veiem el seu patiment sinó també les seves paradoxes, el que els converteix en persones normals i corrents de les quals només ens separa el privilegi del nostre lloc de naixement.

Fent servir fins a set idiomes (anglès, francès, espanyol, àrab, paixtu i un parell de llengües africanes que ara no recordo), amb molt treball físic i de clown i partint d’improvisacions i escenes reals viscudes per tots els intèrprets, Sophie NL Besse teixeix un relat divertit, punyent, gens autocomplaent i carregat de reivindicacions. De fet, aquest era el missatge durant el col·loqui que va tenir lloc un cop acabada la funció: fem teatre perquè volem que el món ens conegui i conegui la nostra història. El teatre com a eina de comunicació alternativa als mitjans oficials, però també com a forma de crear una família en un lloc nou i desconegut, perquè la majoria dels actors, tot i haver aconseguit arribar a Regne Unit estan dessarrelats i enfrontant-se a problemes nous i diferents als que patien a la Jungla.

Borderline és teatre compromés, alternatiu i de baix pressupost, un muntatge que, si ens centrem en la producció, no s’allunya gens de propostes que veiem a Barcelona a sales com l’Antic Teatre, l’Àtic 22 o La Seca. De fet, malgrat que ara mateix tots tenen problemes per sortir del país (hi ha membres de la companyia que no tenen papers), tots van manifestar el desig de viatjar per Europa amb el seu muntatge i fer sentir la seva veu. Tant de bo ho aconsegueixin.

 

Borderline

Directora: Sophie NL Besse. Repartiment: Abd Alrehman Slama, Baraa Halabieh, Charly Martelli, Gareth Watkins, Enayat Khan, Lujza Richter, Mohamed Sàrràr, Mohanad Hasb Alrsol Badr, Naqeeb Saide, Peter Pearson Delia Rémy. Música en directe: Basel Zaraa i Emily Churchill Zaraa. Entrenador de clown: Frank Würzinger. Treball de cor: Rémy Bertrand. Disseny d’escenografia: Petra Hjortsberg. Disseny de so i llum: George Galkin. Regidor: Amal Kebaier.

Sala: The Cockpit. Data: 05/01/2017. Fotografia: (c) Severine Sajous.

Deixa un comentari