Confidències a Al·là

No us enganyaré, em va costar molt decidir-me a comprar entrades per aquest espectacle. Em feia por que el text fos lacrimògen, o demagògic, o bonista, o massa espiritual, o un milió de coses més que se m’acudien veient el títol i el parell de fotos que es fan servir a la promoció.  Segurament eren prejudicis meus, però no em volia arriscar. Així que sí, confesso que em vaig esperar a veure unes quantes crítiques (de fet moltes) abans de decidir-me a passar per la Sala Atrium. I si arribo a refiar-me dels meus apriorismes m’hauria perdut un dels espectacles que més m’han agradat aquest any (i parlo de tot 2014).

Confidències a Al·là adapta una novel·la de l’escriptora d’orígen marroquí Saphia Azzeddine i és en l’adaptació de Magda Puyo on l’obra adquireix gran part de les virtuts que la converteixen en el que és. Puyo transforma la novel·la en un monòleg a dues veus, en el que tant la Mireia Trias com la Judit Farrés interpreten el mateix paper, el de la Jbara, una noia molt pobra que viu a un poble perdut entre muntanyes amb la seva família fins que un dia es troba amb una maleta perduda que li canviarà la vida. El text és dur, colpidor, però també està ple de tendresa i fins i tot té moments d’humor. La Jbara parla sense embuts, amb certa inocència al principi i cert cinisme cap al final, conseqüència de totes les vicissituds i reptes que haurà d’anar afrontant. Confidències a Al·là ens parla de la pobresa i la misèria, l’econòmica i la moral, de les dificultats a què s’enfronten aquells que volen fugir d’aquestes, especialment les dones, de la ignorància i la violència com a eines de control…

Jbara parla de tot això des de dos moments alhora, el present de la narració i el futur. Sobre l’escenari trobem dues Jbara amb dues visions diferents sobre els fets que ens expliquen: una més visceral, l’altra més savia; una més innocent, l’altra més de tornada de tot; una més radical, l’altra més comprensiva. La impecable direcció de Magda Puyo fa que el text ens arribi amb facilitat, sense complicacions innecessàries. Amb un escenari buit, n’hi ha prou amb les paraules, la música i les actrius per fer-nos viatjar i imaginar tot allò que passa a la història.

I no puc acabar sense parlar de la increïble feina de les dues actrius, és clar. D’una banda tenim la Mireia Trias, que interpreta la Jbara més emotiva, la del moment del relat, la que més pateix, la que fa tot el viatge, i de l’altra, tenim la Judit Farrés, que interpreta la Jbara més serena, la que ja ve de tornada i és qui, a més, fa les músiques que acompanyen moltes escenes amb l’ajuda d’un petit seqüenciador i un micròfon. Totes dues es complementen a la perfecció i es deixen la pell a l’escenari.  Sense quarter.

Us recomano (us suplico) que aneu a veure Confidències a Al·là. Us asseguro que us emocionarà.

[I em permetreu un comentari un pèl més frívol… Porto una setmana amb la sintonia del iogurt enganxada al cervell (quan la veieu sabreu de què parlo), si no milloro aviat crec que necessitaré teràpia… xD]

Confidències a Al·là (a partir de la novel·la de Saphia Azzeddine) – Directora, traductora i adaptadora: Magda Puyo. Repartiment: Mireia Trias i Judit Farrés. Sala: Sala Atrium. Data: 6/11/14. Fotografia: (c) Crisanit.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.