Feia una pila d’anys que no veia un espectacle de Carles Santos. La darrera vegada va ser un concert al Teatre Lliure abans fins i tot de tenir aquest blog (per això no recordo el títol). M’hi va portar un amic músic de Vinaròs i l’impacte va ser total però, ho reconec, vaig tenir la sensació de no entendre gaire res.

Així que des d’aleshores no m’hi havia tornat a atrevir.

Però veure el nom de Carles Santos al costat del de Joan Brossa va aconseguir intrigar-me i, així, dijous passat, vaig apropar-me al Nacional.

I la veritat és que l’espectacle va recordar-me força a una fira, on cadascuna de les atraccions és diferent, malgrat estar totes juntes, i, per tant, n’hi ha que són increïblement emocionants i divertides i altres que no tant.

A mi, personalment, va agradar-me més la segona part, dirigida per Jordi Oriol, (en la que ens cantaven les quaranta) que la primera, precisament la de Carles Santos, que va resultar-me més densa i repetitiva. Però tanmateix, en totes dues parts vaig trobar moments intel·ligents, divertits, plàstics, originals i completament bojos.

El més gran encert del muntatge és, sens dubte, el repartiment, un grup força jove d’actors i actrius, graduats de l’Institut del Teatre (malgrat que alguns ja els hem vist en més d’una ocasió als escenaris de Barcelona). Un grup que fa una feina completament coral on no es podria elogiar la feina de cap d’ells per sobre de la resta i que destaca per la seva gran qualitat en tots els aspectes tant físic (estem davant d’una obra molt i molt exigent) com interpretatiu i vocal.

Amb un ritme trepidant a la segona part i una mica més lent a la primera, les escenes i els poemes es succeeixen sobre un escenari pràcticament buit on les llums i el moviment dels intèrprets (a part d’un balancí) tenen tot el protagonisme i conformen un espectacle variat, diferent, original i que només pretén provocar, emocionar i jugar amb les paraules i els cossos. Poesia visual (i teatral) en estat pur.

Collar de cranis Esquerdes Parracs Enderrocs
Autoria: Carles Santos i Jordi Oriol a partir de Joan Brossa. Direcció: Carles Santos i Jordi Oriol. Il·luminació: Quico Gutiérrez. So: Guillem Llotje. Ajudanta de direcció: Anna Llopart.
IT Teatre*
Interpretació: Arnau Armengol, Anna Berenguer, Ferran Echegaray, Jordi Font, Blanca Garcia-Lladó, Berta Graells, Mirena Nafarrate, Ireneu Tranis i Berta Vidal. Escenografia i vestuari: Clàudia Vilà i Joana Martí. Direcció i dramatúrgia: Daniel Monterroso, Ramon Simó i Pepelú Guardiola. Coordinació d’escenografia i vestuari: Montse Amenós. Coordinació interpretació: Muntsa Alcañiz. Servei de graduats de l’Institut del Teatre: Mireia Siles.
ESMUC
Equip tècnic de la gira: luminotècnia, so i maquinària escènica.
Alumnes en pràctiques de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE): Esther Porcel, Javier M. Castrillón, Carlos Álvarez, Dídac Mariné i Pablo Gómez. Tutors: Guillem Llotje i Laura Gutiérrez. Coordinació tècnica: Laura Gutiérrez.
Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i Teatre Nacional de Catalunya amb la col·laboració de l’ESMUC.
*El projecte pedagògic IT Teatre ofereix als graduats en Arts Escèniques de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, com a part última de la seva formació, la possibilitat de treballar en una creació artística professional vinculada a les formes contemporànies de l’espectacle i la seva representació en teatres públics o privats del circuit habitual d’exhibició.