Clean City - (c) Christina Georgiadou

Clean City

Totes les dones de la neteja que he conegut tenien una història personal interessant. Ja fossin migrants o no, el conjunt de circumstàncies que t’empenyen a fer de la neteja la teva feina mai no són fàcils. Netejar és una feina desagraïda i poc reconeguda, molt sovint precària (fins extrems inadmissibles) i, qui sap si precisament per tot això, descaradament feminitzada. Les dones de la neteja són, a tot arreu, un exèrcit invisible que, no només fa que el món funcioni (no és cap exageració), sinó que en coneix les vergonyes potser millor que ningú.

Per això no em sorprén que Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris pensessin que podia ser interessant que cinc dones de la neteja migrants en una Grècia que travessa la pitjor crisi de tot Europa fossin les protagonistes d’una peça de teatre documental. Elles, i no unes actrius que les interpretessin, perquè tot sovint els seus ulls i el seu posat explica molt més que el que diuen amb les seves paraules.

Cinc dones, tres procedents de repúbliques excomunistes (Moldàvia, Bulgària i Albània), amb diferents rerefons personals (una d’elles, per exemple, havia estat professora universitària) que van arribar a Grècia després del desastre econòmic que va suposar als seus països la caiguda del Mur; una arquitecta procedent de Filipines, a qui li van assegurar que Grècia era un país ple d’oportunitats i una dona sud-africana de raça negra que va enamorar-se d’un grec, s’hi va casar i va anar a viure al país del seu marit. Totes elles surten a escena amb els seus davantals i, amb una combinació senzilla de monòlegs, converses i cançons, tot regat amb una mica d’humor, ens expliquen històries que fan posar els pèls de punta. Explotació laboral, assetjament sexual, racisme, xenofòbia, violència institucional, soledat, aïllament, pobresa, precarietat… La seva història és la d’un col·lectiu que pateix una triple dosi de violència: la de la crisi econòmica, la que pateixen els migrants i la que patim les dones.

Els testimonis de Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi i Valentina Ursache parlen per totes les dones que es carreguen la seva família a l’esquena i surten endavant fent el cor fort i deixant-se la pell a cada passa. Dones silenciades per la història i pel relat col·lectiu, dones que tot sovint no tenen cap espai des d’on mostrar-se. L’aplaudiment dissabte al Teatre Lliure (amb molta gent dempeus) va ser un homenatge a la seva força, el seu coratge i, per sobre de tot, a la seva dignitat, quelcom que, afortunadament, ningú no els ha pogut robar. Bravas!

 

Clean City

Autoria i direcció: Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Dramatúrgia: Margarita Tsomou. Intèrprets: Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi i Valentina Ursache. Composició musical: Panagiotis Manouilidis. Escenografia i vestuari: Eleni Stroulia i Zaira Falirea. Construcció dels titelles: Yiannis Katranitsas. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Disseny del vídeo: Nikos Pastras. Intervenció en el vídeo: Nelly Kambouri. Ajudantia de direcció: Ioanna Valsamidou i Liana Taousiani. Producció: Vasilis Chrysanthopoulos.

Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Sala Fabià Puigserver. Data: 14/07/2017. Fotografia: (c) Christina Georgiadou.

Deixa un comentari