Ciara

Des de la seva reobertura com a Eixample Teatre encara no havia tingut l’oportunitat de trepitjar el que havia estat durant molts anys el Guasch Teatre. Val a dir que la sala ha millorat força (el canvi de butaques ha estat tot un encert) però pel que fa al hall jo potser l’il·luminaria una mica més. No sé a vosaltres, però a mi em va semblar una mica llòbrec el dia que vaig anar-hi.L’excusa va ser Ciara, l’aclamat monòleg interpretat per Àngels Bassas que se’m va passar de llarg a la seva estrena al Teatre Akadèmia, i, després de veure’l, he de dir que entenc perfectament tots els elogis que ha rebut.

Tot i no assemblar-se en res, jo no vaig poder evitar pensar en El bon lladre (un altre monòleg excel·lent que aquests dies recupera el Teatre Romea). Tot i que aquella transcorre a Irlanda i Ciara, a Escòcia, tot i que ell és un pinxo de baixa estofa i ella, la filla d’un cap, tot i que ell és un home més aviat pobre i ella, una dona més aviat rica, hi ha quelcom que agermana aquests dos textos. Suposo que té a veure amb la cruesa com retraten l’ambient criminal i la força dels seus dos intèrprets.

A Ciara, Àngels Bassas es transforma en la filla d’un cap de la màfia escocesa que ha decidit mantenir-se al marge del “negoci familiar” i obrir una galeria d’art. Malauradament, el seu marit no pensa com ella, i els seus negocis tèrbols acabaran afectant-la directament i obligant-la a prendre partit.

Amb un text àgil i que va al gra, i una actriu completament entregada, Ciara passa gairebé sense que ens n’adonem, com una pinta de cervesa en un dia plujós. Un muntatge d’aquells que deixen, sens dubte, un bon record.

 

Ciara

Autor: David Harrower. Traducció: Yannick Garcia. Direcció: Andrés Lima i Martí Torras Mayneris. Interpretació: Àngels Bassas. Ajudantia de direcció: Jumon Erra. Producció executiva: Cristina Raventós. Espai escènic: Martí Torras Mayneris. Disseny d’il·luminació: Lluís Serra i Martí Torras Mayneris. Direcció tècnica: Lluís Serra. Regidoria: Anna Cartes. Assessorament al moviment: Jorge Picó. Vestuari: Maison Olga Macià. Joies: Roser Martínez Joieria Creativa. Gràfics i comunicació: Fonamentum. Fotografia: Carlos Ruiz i Àlex Aldomà.

Sala: Eixample Teatre. Data: 14/05/2016.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.