S’inunda Venècia

S’inunda Venècia arranca com una comèdia, passa per uns moments de farsa i acaba en forma de drama amarg. Ben bé com les relacions de parella que descriu, que comencen sent una festa, fins que es desdibuixen i, finalment, s’esguerren.

Vaig ser Pròsper o recordant La Tempesta - (c) David Ruano

Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

Quan vaig saber que Projecte Ingenu apostava per un espectacle sense paraules a Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta vaig decidir anar a La Seca sense “fer els deures”, és a dir, sense llegir res de l’espectacle i, sobretot, sense repassar l’argument de La tempesta per tenir-ho ben present i jugar a captar detalls i […]

Dante 56. Pell i ciment

La companyia Casa Real (de realitat, no de reialesa) és una altra de les que acaba enguany el seu pas de tres anys pel Cicló del Tantarantana. Després de dues obres amb un to més aviat de comèdia i una posada en escena allunyada del realisme, 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme i Ven […]

Hàbitat (Doble penetració) - (c) Gema Moraleda

Hàbitat (Doble penetració)

Una de les alegries d’aquest 2018 (que no està sent, en general, un any gaire simpàtic) ha estat que el DespertaLab ha canviat de dates i ha deixat de coincidir amb el Festival Grec. I jo, feliç. Ho repeteixo com un lloro des de fa anys, però el DespertaLab és un dels cicles que espero […]

Èdip - (c) David Ruano

Èdip

M’encanten les tragèdies gregues. Em fascina que unes històries escrites fa tantíssim temps encara ens ressonin i ens diguin coses interessants. M’al·lucina el ben poc que hem avançat a nivell de sentiments i pensament. Pot ser que els grecs no sabessin com enviar coets a Mart, però es preocupaven exactament per les mateixes coses que […]

Amor - El eje

Amor

No puc parlar d’Amor sense mencionar-ne les circumstàncies. Perquè, malgrat que el tema de la precarietat en el món de les arts escèniques és força recurrent, cal seguir-ne parlant, no fins que ens cansem, sinó fins que l’erradiquem.

ala Broma - (c) David Ruano

Mala broma

Segons els meus càlculs (o, més aviat, aquest blog, que em serveix de quadern de bitàcola) feia un any i mig que no teníem un text nou de Jordi Casanovas (encara que sí que ha dirigit dos espectacles, L’electe i Adossats) i, què voleu que us digui, jo el trobava a faltar. Perquè tant és […]

Cabaret 13

Cabaret 13

Cuando reservé entradas para este espectáculo, no me fijé en que la fecha coincidía con el lunes de Pascua (no me lo tengáis en cuenta, los autónomos nos despistamos mucho con los festivos), pero cuando fui consciente de ello no pude sino felicitar a mi yo del pasado. No se me ocurre mejor manera de […]

A.K.A. - (c) Roser Blanch

A.K.A. (also known as)

Si sempre fa il·lusió veure una sala plena fora del dia d’estrena (tant és que sigui tan petita com la Flyhard, omplir una sala sempre és un triomf) encara és més emocionant veure que més de la meitat de les butaques estan ocupades per gent jove. Només per això, ja podriem parlar d’èxit. Sentir-se gran al […]