Caiguts del cel - Teatre Condal - (c) David Ruano

Caiguts del cel

Quan un cartell aplega noms amb trajectòries tan sòlides com les de Sergi Belbel, Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Anna Barrachina i Carles Martínez, sembla impossible que la cosa pugui sortir malament. Però la realitat demostra que, de vegades, no n’hi ha prou amb comprar els millors quadres per decorar la paret. També cal emmarcar-los bé.

I aquest crec que és el principal problema (que no l’únic, em temo) de Caiguts del cel. Que el text no dóna la talla. Una història que comença com un conte surrealista de Pere Calders evoluciona en una trama absurda (no confondre, si us plau, amb el teatre de l’absurd), plena de forats i situacions inversemblants fins a rematar amb una mena de moralina més aviat fàcil (que no puc explicar, per motius obvis).

Un vodevil pretesament “profund” que no intenta entretenir sinó donar lliçons com si fóssim a una llar d’infants. Tot plegat, sense aportar res de nou a allò que ja tots sabem de sobres: els diners corrompen. I amb uns personatges amb qui no vaig poder empatitzar ni per un moment.

Però, com ja he dit, no crec que el text sigui l’únic problema. La direcció i, en conseqüència, les interpretacions, tampoc no em van semblar gaire encertades. L’excés de gesticulació i crits, l’absència de matisos i progressió dramàtica, i les corredisses de punta a punta de l’immens escenari de tots els personatges (però, especialment, de la pobra Vilarasau) van fer que em plantegés quina era la intenció del director.

Els millors moments del muntatge arriben amb l’Anna Barrachina, que interpreta el personatge més agraït (però, per desgràcia, també el més breu).

Caiguts del cel podria haver estat el muntatge d’aquest inici de temporada, sobre el paper tenia tots els números, però em temo que el resultat és més aviat decepcionant. Quina llàstima.

 

Caiguts del cel

Autor: Sébastien Thiéry. Direcció i versió: Sergi Belbel. Repartiment: Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carles Martínez i Anna Barrachina. Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Kiko Planas (Aai). Vestuari: Mercè Paloma. Espai Sonor: Jordi Bonet. Producció: Focus.

Sala: Teatre Condal. Data: 14/09/15. Fotografia: (c) David Ruano.

Deixa un comentari