Brickman Brando Bubble Boom - Agrupación Señor Serrano - (c) Alfred Mauve

Brickman Brando Bubble Boom

Si alguna vegada algú m’hagués dit que veuria un espectacle que giraria a l’entorn de la construcció d’una casa de porexpan, i que em semblaria brillant, pensaria que s’havia begut l’enteniment. Però aquest és un resum gens acurat de Brickman Brando Bubble Boom, estrenat al 2012 al TNT de Terrassa.De fet, dins de la producció d’Agrupación Señor Serrano BBBB és un espectacle peculiar. Tot i que encara manté l’estructura narrativa clàssica amb plantejament, nus i desenllaç, explica dues històries en paral·lel: una és el fals documental del personatge fictici John Brickman (tot i que a mi me la van colar molta estona), creador del mercat immobiliari/hipotecari modern i, l’altra, la biografia, en aquest cas real, de Marlon Brando, però no del Brando actor sinó del Brando persona, incapaç de trobar una llar on viure malgrat els seus esforços. Per a explicar aquestes dues històries, el grup recorre molt al vídeo (veiem pel·lícules de Brando però també documentals i entrevistes) i a un actor en viu, i és la peça on treballa menys la miniatura (tot i que n’hi ha, i el tràveling final de Brickman entrant a la seva mansió és antològic).

Tot el muntatge és una reflexió sobre el concepte de llar i el que suposa tenir una casa on viure. La cosa física i la cosa sentimental es barregen i es destrien segons el moment per abordar la problemàtica des de diferents òptiques però sempre amb la ironia i la sornegueria com a bandera. La metàfora es complica però no el llenguatge. Una altra marca de la casa (i virtut) de l’Agrupación Señor Serrano: la seva capacitat per crear espectacles sofisticats i intel·ligents sense deixar de ser comprensibles i accesibles al públic.

Amb aquest muntatge, Agrupación Señor Serrano demostra que es pot fer teatre polític i compromés des dels nous llenguatges i l’experimentació. Amb un ritme vertiginós, un final sorprenent i un tancament catártic Brickman Brando Bubble Boom genera una gran sensació d’eufòria a qui el mira i el fa partícep d’una reflexió que, no per coneguda, resulta menys necessària ni interessant. Un espectacle, com he dit a l’inici, brillant.

 

Brickman Brando Bubble Boom

Agrupación Señor Serrano. Idea original: Àlex Serrano i Pau Palacios. Creadors i performers: Diego Anido, Pau Palacios, Àlex Serrano i Jordi Soler. Desenvolupament tecnològic: Martí Sánchez-Fibla. Moviment: Diego Anido. Videocreació: Jordi Soler. Assessor dramatúrgic: Ferran Dordal. Vestuari: Alexandra Laudo. Maquetes: Nuria Manzano. Il·luminació: cube.bz. So i banda sonora: Roger Costa Vendrell i Diego Anido. Arquitecte assessor: Pau Vidal. Assessor del projecte: Víctor Molina. Producció executiva: Barbara Bloin. Distribució: Iva Horvat. Coproducció: Agrupación Señor Serrano i Festival TNT – Terrassa Noves Tendències amb el suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural – Departament de Cultura, la Beca a la creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), l’Ajut a la Creació Dramatúrgica en residència d’Iberescena, la Bourse Odyssée del Ministère de la Culture et de la Communication de França, el Centre National des Écritures du Spectacle La Chartreuse i el Mercat de les Flors – El Graner.

Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 23/09/2016. Fotografia: (c) Alfred Mauve.

Deixa un comentari