Bona gent

Fa cosa d’un parell d’anys que vaig començar a mirar-me la gala d’entrega dels premis Tony de Nova York. El motiu principal, perquè negar-ho, és la meva fal·lera pels musicals. Normalment, durant la gala es representen alguns números dels musicals nominats i això ja és prou motiu, en el meu cas, per descarregar la gala i mirar-me-la caixa de clínex en mà (què voleu, sóc una mica tova i acostumo a emocionar-me en alguns punts).

Tot això ve a col·lació que Bona gent o, més aviat, Good People, em sonava de la gala de 2011. Nominada a millor muntatge de text i millor actriu principal, es va quedar amb el premi a Frances McDormand en el paper que a casa nostra interpreta la Mercè Arànega. El millor muntatge va acabar sent War Horse (i sí, ja he vist que al programa de l’obra s’anuncien 2 Tony Awards 2011, però no és el cas… ). Recordava que el text m’havia picat prou la curiositat com per comprar-me’l per Amazon (a l’època buscava alguna cosa per representar amb un grup amateur), però les limitacions d’edat i ètnia d’alguns personatges van fer que deixés la lectura per més endavant. I fins la setmana passada.

Sóc conscient que no deu ser el parer general, però Bona gent em va semblar un text ambigu. La premissa es resumeix molt fàcilment: una dona d’un barri molt desfavorit del sud de Boston es queda sense feina. La Maggie (que és com es diu) té una filla amb necessitats especials i molts problemes per mantenir les feines. Un dia s’assabenta per una amiga que un antic amic del barri ha triomfat a la vida: ara és metge i viu a una de les zones més cares de la ciutat. Decidida a intentar-ho tot, la Maggie decideix picar a la seva porta per a demanar-li feina. A partir d’aquí veurem els contrastos entre la vida de la Maggie, que es va quedar embarassada només acabar l’institut i mai no ha pogut sortir del barri, i la del Mike, que va aconseguir una beca per a anar a la universitat i ha pogut millorar el seu estatus social gràcies al seu esforç. A priori podríem esperar un text que parlés només de les desigualtats socials i la manca d’oportunitats, però jo crec que hi ha alguna cosa més i per això he dit que és ambigu.

La protagonista, la Maggie (una genial Mercè Arànega que desborda energia) és una persona amb mala sort, d’acord, però també és una persona que no podríem considerar  precisament bona gent. Utilitza les seves desgràcies per fer xantatge emocional (i de tot tipus) a qualsevol persona que se li apropi, està disposada a arruïnar la vida de qualsevol per tal de sobreviure i no té cap mena de problema per humiliar o ferir deliberadament a qualsevol que ella consideri que ho ha tingut millor que ella (i això és exactament qualsevol). En el seu relat tot sempre és culpa dels altres, de les circumstàncies, del món. Fins i tot, quan decideix assumir una decisió (la única que, segons ella ha pres a la vida) ho fa de manera que podrà retreure-ho i fer-ne bandera en el futur. A l’altra banda, en Mike (un fantàstic també Àlex Casanovas), que pel poc que s’explica sembla que  s’ha treballat tots i cadascun dels avenços que ha aconseguit a la seva vida, ha de suportar ser titllat d’egoista i de mala persona, ha d’aguantar que li diguin que no mereix res del que ha conseguit i que tot el seu èxit ha estat només sort només pel fet que no pot arreglar-li la vida a la Maggie. Així, un text que d’entrada sembla criticar un sistema desigual sembla que també critica la postura que s’adquireix per inèrcia amb les persones que ho passen malament. Tinc la sensació que alhora que en David Lindsay-Abaire ens diu “eh, que hi ha gent que ho passa malament” també ens diu “eh, aneu amb compte, que ni els pobres són sempre bons ni els rics són sempre dolents”. I això, més que cap altra cosa, és el que em va agradar d’aquesta obra.

Per la resta, Bona gent és una comèdia amb un ritme excel·lent, molt ben dirigida per Daniel Veronese, que ha trobat la millor forma de dir els diàlegs ràpids, enginyosos i carregats de mala baba que conformen l’estructura principal del muntatge.

Una obra molt recomanable per a passar una bona estona.

 

Bona gent – Autor: David Lindsay-Abaire. Traductor: Joan Sellent. Director: Daniel Veronese. Repartiment: Mercè Arànega, Àlex Casanovas, Nies Jaume, Carol Muakuku, Ruben Ametllé i Àngela Jové. Sala: Teatre Goya. Data: 22/05/13. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.