Paradise - (c) Noemi Elias Bascuñana

Paradise

Un prostíbul tronat de carretera on trascorren tres històries que promouen una preocupant romantització dels puters seria un bon resum de Paradise. No seria tan sorprenent si els membres del repartiment no tinguessin poc més de 20 anys.

La noia de la làmpada - (c) Roser Blanch

La noia de la làmpada

Quan la Sala Flyhard va anunciar la seva programació d’aquesta temporada i vaig veure que estrenarien La noia de la làmpada no vaig poder evitar fer un crit d’alegria. I és que em va fer il·lusió constatar que aquest text, que jo vaig veure en lectura dramatitzada a la mateixa sala la temporada passada, havia trobat […]

Assajar és de covards - (c) Oscar Jarque

Assajar és de covards #pollocrespao

Quan el món comença a donar indicis de bogeria o, encara millor, quan esdevens totalment conscient que t’ha tocat viure una època que tindrà un apartat amb títol en negreta en els llibres d’història dels néts de les teves amigues (encara no sabem si s’acabarà dient la Revolució dels Piolins o la Tragèdia de les […]

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos - (c) Cecimontobbio

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

No us enganyaré, aquests dies em costa escriure. De fet, encara tinc pendent la crònica del Festival TNT de Terrassa (que prometo que compartiré amb vosaltres quan trobi el moment i la serenor). Els motius no cal que els expliqui. Si sou aquí i esteu vivint això sobren les explicacions. Penseu el que penseu, són […]

Kolmaskop

Kolmanskop

Kolmanskop ha sido el espectáculo elegido por la Sala Atrium para inaugurar su programación de esta temporada, una programación que incluye reposiciones tan apetecibles como las de Dos familias y Mafia y que nos promete, como ya es habitual en la sala, montajes de pequeño formato con una calidad y un riesgo indiscutibles. Lo celebramos.

La calavera de Connemara - (c) David Ruano

La calavera de Connemara

Iván Morales, que, com a dramaturg i director havia desenvolupat fins ara la seva carrera en l’àmbit del teatre més aviat alternatiu (i dic més aviat perquè tant Jo mai con Cleòpatra es van estrenar al Teatre Lliure, malgrat que la seva temàtica sí que les allunyaven del mainstream), s’interna per primera vegada amb La […]

Solo creo en el fuego - (c) Carlos Montilla

Solo creo en el fuego

Solo creo en el fuego es uno de esos montajes experimentales, distintos y arriesgados que solo se pueden estrenar en salas como la Badabadoc, espacios íntimos y gestionados con buen gusto, que no temen programar trabajos que se salgan un poco de lo habitual.

Peccatum - (c) Maria Bel Llull

Peccatum

Començaré dient que no he vist Acorar, l’anterior gran èxit de Toni Gomila. I que consti que no va ser per falta de ganes però, com més ho penso, més clar tinc que amb aquesta obra em persegueix una maledicció. En totes les vegades que ha passat per Barcelona he comprat entrades dues vegades, la […]