Lo mío con Vaca 35 fue amor a primera vista. O más bien a primer aroma. Recuerdo que me enamoré el olor que desprendían sus cocinas en Cuanto todos pensaban que habíamos desaparecido. Y recuerdo que volví a hacerlo con el fogoncillo de Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas […]
Vaig anar al Nacional a veure Temps salvatge en temps de descompte, a la penúltima funció. M’acostuma a passar amb les produccions grosses que fan temporada llarga. Suposo que és conseqüència d’estar més enganxada als muntatges petits que s’estan poques setmanes, que vaig aparcant la resta perquè “encara hi ha temps” i més d’una vegada […]
El passat cap de setmana, com ja comença a ser tradició, vaig assistir al Festival Píndoles. Enguany, en la seva quarta edició, que podem anomenar la de la consolidació, el Festival s’ha fet gran i li ha calgut sortir del recinte de l’Albertg Verge de Montserrat, que havia estat la seu fins ara, i establir-se […]
Después de ver Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó de tener sentido, tenía muchas ganas de ver el nuevo trabajo de la compañía La chacha del rey, esta vez en La Gleva (una sala que, vista su programación esta temporada hay que tener sí o sí en el radar porque, digámoslo claramente, tienen un […]
Després de veure l’any passat Fantasmes (històries de Pau i Justícia), tenia moltes ganes de veure què ens tenia preparat enguany el laboratori Peripècies, amb residència a la Sala Beckett i dirigit per Sergi Belbel, format per un nombrós grup de dramaturgs/intèrprets que treballen col·lectivament i exploren noves maneres de fer dramatúrgies amb peces curtes.
Sis personatges és un muntatge inclassificable amb una dramatúrgia que transita el gènere del fals documental per crear una obra amb tal càrrega de veritat que ens desarma. De fet, caminant de tornada a casa amb el Lluc (el meu company a la vida i a les platees) discutíem sobre si Tomás Giner, el protagonista […]