Assajar és de covards #pollomayo68

Dilluns passat va tenir lloc el penúltim Assajar és de covards de la temporada que era, a més, el segon Assajar és de covards del mes de maig. I per què? Doncs perquè el dia 19, amb motiu de la Nit dels Museus, vam assistir a una versió reduïda i condensada del corral al Museu de Cultures del Món (que els que em seguiu a Instagram vau poder veure una mica als stories ;-)).

No m’estendré gaire sobre la Nit del Museus, només diré que el text era Primitivos, de Laura Mihon (que ja vam veure al pollastre del Festival RBLS), que l’equip estava format per Artur Díaz Barbagli (director), Andrea Artero i Eduard Tudela (intèrprets) i que el concert va anar a càrrec d’Stéphane Laidet i Paco Bastida (de qui ja vaig parlar aquí). Reduir Assajar és de covards a 45 minuts, lectura, concert i jam sense interrupcions, fer-ho davant de públic que no coneix el format i en un espai obert on la gent pot aixecar-se i marxar va ser tot un repte, però la resposta del públic, com a mínim al meu passi (en van fer tres) va ser excel·lent.

Després de l’experiència nocturna al museu, dilluns passat vam tornar a l’edició regular, amb una mica menys del públic de l’habitual (suposem que perquè era un dilluns festiu), però amb una bona mà de covarders amb ganes de gresca i uns convidats inesperats, un grup de dramaturgs acabats d’arribar de Colòmbia per un intercanvi amb el Tantarantana (fa uns mesos van ser els dramaturgs del Cicló els que van anar a Colòmbia) que van obrir foc amb la primera lectura de la nit: Morir de amor, de Jorge Hugo Martín, que va precisar de dos membres de l’staff per completar l’elenc d’intèrprets format per Marina Fita, Adrià Olay, Daniel Díaza i el mateix dramaturg. La història transcorria a la vetlla d’un mort on es descobrien algunes de les circumstàncies de la seva vida. La coexistència d’intèrprets catalans i colombians en escena va provocar alguns divertidíssims moments de contagi d’accents i ens va permetre veure una proposta totalment diferent al que estem acostumats.

La segona lectura de la nit signada per Joan Martínez Vida i interpretada amb energia i tècnica per uns genials Adrià Olay i Marina Fita (que van superar amb matrícula d’honor el repte d’interpretar dotzenes de personatges cada un) consistia en una divertida sàtira de l’actual situació política a Catalunya i es titulava Conan, el candidat. Us asseguro que feia temps que no reia tant. La idea que, tal i com estem, arribi un paio a cavall que, sense parlar, només tallant algun cap, acabi guanyant les eleccions, va resultar inesperadament hilarant.

Després de la pausa, vam assistir a una altra de les sorpreses de la nit. El concert d’Evelin Mansilla, violinista i cantant, que ens va sorprendre amb un repertori tan eclèctic com potent, amb cançons sefardís, basques i country. I també amb un original joc d’improvisació.

A continuació, com sempre, una jam amb pocs covards, però dels bons, que ens van fer riure de valent amb les reinterpretacions de les obres.

I, abans del We are the World, We are the Children, un avís. El proper Assajar, que tindrà lloc l’11 de juny, és el darrer de la temporada. Així que si no heu vingut mai i no voleu passar un altre any sense descobrir el corral, us queda una sola oportunitat (abans de la Gala, és clar). Esteu avisats!!

 

Assajar és de covards #pollomayo68

Organitzat per la Companyia Casa Real. Textos: Joan Martínez Vidal i Jorge Hugo Marín. Direcció: Mònica Molins. Intèrprets: Marina Fita, Adrià Olay, Daniel Díaza i Jorge Hugo Marín. Música: Evelin Mansilla. Disseny de cartell: Jordi Camps. Fotografía: Javier Álvarez Simón. Producció: Cia Casa Real i Àtic.

Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22 😉 Data: 21/05/2018.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada