Assajar és de covards #pollocrespao

Quan el món comença a donar indicis de bogeria o, encara millor, quan esdevens totalment conscient que t’ha tocat viure una època que tindrà un apartat amb títol en negreta en els llibres d’història dels néts de les teves amigues (encara no sabem si s’acabarà dient la Revolució dels Piolins o la Tragèdia de les Porres, tot arribarà), la única cosa que pots fer és serrar dents i aferrar-te a la rutina com un tresor, perquè és el primer que perds.

I per això vaig celebrar tant la tornada d’Assajar és de covards, que va muntar el primer corral (amb l’eloquent títol de pollo crespao, que mai “crispao”) el passat dilluns.

Després de la parada estiuenca, els Casa Real estaven també de celebració, i és que aquest any en fa cinc que van parir l’original happening teatral que ens fa tan feliços. No hi ha tantes coses que durin tant.

La temporada va arrencar amb dos textos molt diferents i, a la seva manera, estranys. Martí Figueras (a qui molts coneixereu més per la seva faceta de crític) va presentar un text titulat La dignitat en la derrota que evocava la figura d’un oncle combatiu i carismàtic acabat de morir. Un oncle que només deixa com herència llibres, discos i discurs polític, quelcom que les seves tres nebodes tenen previst conservar com un tresor. El segon text venia signat per Eric Balbàs, actor i dramaturg (fa uns mesos vam parlar del seu microteatre Aquarium), que va presentar un text del qual no recordo el títol (vaig descuidar-me d’apuntar-lo, si algú em pot ajudar, li estaré ben agraïda) que ens mostrava la rutina de dues treballadores a una fàbrica de rellotges. Una, ben assenyada i treballadora, l’altra, ben en contra del sistema, dos personatges antagònics que, malgrat les seves diferències no podrien existir l’una sense l’altra. Un contrapunt més punky i còmic al costumisme del primer text. La posada en escena va anar a càrrec de David Mallols, que va fer servir tant l’escenari com el pati de butaques, amb tres actrius més que solvents i ben disposades a jugar i tirar-se de la moto.

Després de la proverbial pausa, va tenir lloc el concert de Marta Cascales que m’han explicat que va estar molt i molt bé, i que va crear un ambient màgic, però que jo em vaig perdre perquè, per celebrar la tornada al corral, vaig apuntar-me a la jam actoral.

Amb els meus companys i sota la batuta de David Mallols i Salvador S. Sánchez, vam reinterpretar el primer text gairebé en clau zombi i, el segon, convertint els personatges en cors i fent realitat les anècdotes més sucoses. Vam riure molt.

I, com sempre, per acabar, foto, We are the world, we are the children i aquella sensació de llar que et queda al cor mentre tornes a casa a peu de matinada (perquè has fet tot el possible per perdre el metro).

 

Assajar és de covards #pollocrespao

Organitzat per la Companyia Casa Real. Dramaturgs: Martí Figueras i Eric Balbàs Alvarez. Director: David Mallols. Actrius: Berta Vidal, Eva, Gemma Polo. Música: Marta Cascales. Dissenyador: Oscar Jarque. Fotògrafa: Verónica Ramilo. Realitzadora: Aixa Pimienta. [Si us plau, informeu-me de qualsevol error, que trobeu a la fitxa! Gràcies!]

Sala: Àtic 22 😉 Teatre Tantarantana. Data: 09/10/2017.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.