Assajar és de covards. La Gala 2017 #aedcLaGala

Un mes i un Grec sencer després, ha arribat el moment d’escriure la darrera crònica de la temporada, la que em fa més il·lusió signar, la que no podia deixar d’escriure. Després d’explicar-vos la tancada y les sensacions del dia (o més ben dit de la setmana i el mes) següent, no podia deixar d’explicar-vos com va anar la Gala en si, el motiu de tot plegat, l’estrena dels quatre espectacles inèdits creats en 48 hores de manera col·lectiva dins del Teatre Tantarantana.

Així que som-hi!

Diumenge 2 de juliol a les 7 de la tarda van obrir-se les portes del Tantarantana i tots els pollastres amb les nostres millors gales vam sortir a rebre el públic i a fer-nos fotos al “pollocall”. Un cop va entrar tothom, va arrencar la Gala amb el primer espectacle, un musical titulat Anarquistes i lentejuelas i punt, un espectacle amb un text surrealistament brillant i divertidíssim ambientat en la cuina d’un menjador social on van a dinar tota mena de filòsofs i pensadors, des d’Ayn Rand a Kant, i on esperen Bakunin que, malauradament, se n’ha anat al Festival Vida i no ha pogut arribar a temps.

Aquesta meravella, signada per Albert Pijuan i dirigida per Clara Manyós va ser posada en escena per Berta Graells i Eva Ortega acompanyades del violí de Bernat Gumà i de la mateixa Manyós i, amb accident amb una llimona inclós (enmig d’una baralla Eva Ortega va rebre un bell raig de suc de llimona en tot l’ull que ella va entomar amb una professionalitat impecable), va deixar-nos a tots amb la boca oberta. I tot just començàvem.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El segon muntatge que vam veure es titulava In medias res i, en aquesta gala on tot tenia poques hores de vida, aquest text era potser el més meritori ja que la dramaturga del grup, Marián de la Chica, va haver de marxar per malaltia abans d’hora i el text final va ser una creació col·lectiva de l’equip, format Laia Ricart, Martí Romaní, Vanessa Margó i Laura García Olalla amb l’ajut del també dramaturg Oskar Garcia que va venir a fer un cop de mà. In medias res ens mostrava dos germans molt diferents que van a visitar la tomba de la seva mare i utilitzava recursos de tota mena, des d’àries d’òpera (impecablement interpretades per Laura García Olalla) fins a llums màgiques que es podien empassar. Potser la peça més dramàtica de la nit i també la més màgica, sens dubte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El tercer muntage era el titulat Passarà de matinada. I, efectivament, passava de matinada, en concret, a la cua per entrar a una mena de Saló del Còmic. Una mare i un fill, Eva Arias i Gerard Clavell, disfressats de Cersei Lannister i Jon Snow de Joc de Trons, fan nit a la vorera per ser els primers en entrar i mentre esperen xerren i mentre xerren surten temes complicats. Els creadors d’aquesta peça a mig camí entre la comèdia més friqui i el drama familiar eren Ferran Padilla, text, i Jaume Viñas, direcció, i van comptar amb la col·laboració de Salvador S. Sánchez als efectes de so (perquè l’Úrbez, el músic d’aquest grup, va haver de deixar-nos, la vida fora de la tancada segueix i, de vegades, exigeix). Serà que Assajar és de covards te un públic força friqui o que Joc de Trons ja forma part del mainstream, però el cert és que el públic va riure tots els acudits i referències de la peça.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I el darrer muntatge de la Gala va ser potser el més esbojarrat i, sens dubte, el que contenia el millor gag de tota la nit. El títol era L’oli de palma i de la imaginació de Laura Mihon sota la direcció de Cristina Cordero va sorgir una història sobre galetes “sanes” i galetes amb oli de palma plena de girs i sorpreses. Anna Berenguer va donar vida a una venedora de galetes i a la Verge d’Oliva, la superheroïna que s’havia d’enfrontar al temible Loli de Palma, interpretat per Jordi Ciurana, que també feia de bloguer d’alimentació. La música anava a càrrec d’Edurne Vega i tot el públic va col·laborar fent un tast de galetes. L’atac de la petxina de la Verge no l’oblidarem mai.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I després de l’estrena quàdruple, com sempre passa als Assajar és de covards va arribar el moment de “la pausa”, eufòria i felicitacions entre els equips, el temps de fer una cervesa, i a dins, que encara queda molta gala!

El primer que vam fer a la tornada va ser conèixer tots els “freelance” que, d’una manera o una altra, contribuïm a la Gala. Tècnics, responsables d’escenografia i vestuari, fotògrafs, realitzadors, dissenyadora dels cartells i servidora vam tenir el nostre petit moment de glòria sobre l’escenari i de seguida vam deixar pas al concert.

Un concert interpretat pels tres músics de la Gala: Laura García Olalla (la meitat del dúo V de Vergüenza), Bernat Gumà (membre de Trifàsic) i Edurne Vega, que en els dos dies de tancada van tenir temps d’intercanviar-se temes i donar forma a un concert tan eclèctic com interessant que va culminar amb una cançó que ja s’havia convertit en himne la primera vegada que va sonar a l’Assajar és de covards del mes de febrer: Me caes mal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de desfogar-nos cantant va arribar el moment més esperat, la jam! Malgrat que en el funcionament habitual d’Assajar és de covards les jams actorals es preparen mentre dura el concert, a la Gala són pura improvisació, fins i tot dels directors que donen les indicacions. Per sort, el públic de la Gala també acostuma a ser d’una fusta especial i, per tant, els valents que s’hi atreveixen venen disposats a tot. La jam d’aquesta gala va ser tranquilament una de les més divertides i èpiques que recordo, amb moments i valents completament memorables.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un cop acabada la jam tots sabíem el que venia. Tots a l’escenari, tornar a cantar Me caes mal (perquè sí, perquè ens agrada), foto de família, We are the world, we are the children i la Gala s’acaba en 3, 2, 1, ara. Una gala que va anar com la seda, que va tenir un nivel artístic altíssim i que us asseguro que cap dels implicats no podrem oblidar mai. Llarga vida a la Gala! (i recordeu que Assajar és de covards torna a l’octubre! 😉 ).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Assajar és de covards. La Gala 2017

Dramaturgs: Albert Pijuan, Marián de la Chica, Oskar García, Ferran Padilla i Laura Mihon.  Directors: Clara Manyós, Laia Ricart, Jaume Viñas i Cristina Cordero.  Músics: Bernat Gumà, Laura García Olalla i Edurne Vega. Intèrprets: Berta Graells, Eva Ortega, Martí Romaní, Vanessa Margó, Eva Arias,  Gerard Clavell, Anna Bereguer i Jordi Ciurana. Fotògrafs: Aitor Rodero, Pili Redondo i Estefanía Baeza. Realitzadors:  Pep Domènech Gil i JJ Producciones. Escenografia: Lisa Marrani i David Batignani. Vestuari: Marta Filella i Joan Codina. Dissenyadora dels cartells: Aura Gumà. Ajudant tècnic: Lluc Potrony.  Cap tècnic i DJ: Abel Vernet. Cronista i Community Manager: Gema Moraleda. Producció: Octavi de la Iglesia. Staff: Raquel Loscos, Rocío Manzano, Salvador S. Sánchez, Sara Sansuan, Laura Vila Kremer i Blanca Garcia Lladó.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 02/07/2016. Fotografies: (c) Aitor Rodero. (www.aitorrodero-fotografia.com).

 

Deixa un comentari